El 12 de gener, Rafael Beltran, professor de la Universitat de València, va parlar d’El paper dels cavallers francesos al «Curial e Güelfa». Beltran ha dedicat aquesta sessió del Seminari a comparar el Curial e Güelfa amb les biografies de cavallers francesos i amb les ficcions realistes de personatges històrics: amb la biografia del Mariscal Boucicaut, amb el Victorial de Pero Niño, amb els cavallers Guillaume de Chastel i Pere de Cervelló. Aquesta comparació serví per veure semblances episodis del Curial i relats de cavallers històrics, tot i que mai literals, i per veure com l’autor del Curial aprofitava la fama de cavallers reals per construir algun dels seus personatges. Per exemple, el Mariscal Boucicaut, un dels militars més famosos de principis del segle xv, té reflex en el Curial a través d’un personatge, el germà de la priora Yoland le Maingre; en el Curial apareixen dos germans Chastel, tots dos presentats molt negativament; també hi ha moltes coincidència, però no una influència textual directa, amb el Victorial de Pero Niño (per exemple, en les dues obres hi ha una anticipatio que fa lloança dels cavallers contemporanis contra els cavallers del passat; la ciutat de París que troba Curial al segon llibre no sembla gaire diferent del París de Pero Niño). 

L’episodi del torneig de Melú del Curial remet a segle xiii i l’època de Pere el Gran ―enfrontat a Carles d’Anjou―, però la novel·la també remet a una època contemporània, principis del xv. Això explicaria perquè en el Curial Guillaume de Chastel aparegui com un personatge negatiu, quan en realitat era famós i respectat: l’autor del Curial deixa en descrèdit bretons i angevins. Aquesta lectura del Curial presenta un problema: els dos primers llibres mostren aquesta oposició als Anjou, però en el tercer, en canvi, aquesta oposició ja no hi és. Beltran es preguntà si una explicació podria ser la voluntat de trobar una conciliació política a través de la novel·la.