You are here

L'onrat don Enric e il suo sirventese italiano

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Tuesday, 3 November, 2009 - 19:30
Programa: 

El 3 de movembre Pär Larson, investigador suec de de l’OVI-Accademia della Crusca, especialista en tractament informàtic de materials lèxics medievals, va desenvolupar el tema: L’onrat don Enric e il suo sirventese italiano. D’entre les composicions que s’inclouen en el corpus de la scuola siciliana, n’hi ha cinc que són estranyes. Una d’aquestes, «Alegramente e con grande baldanza», és atribuïda a «Arrigo», l’infant Enric de Castella. Es conserva al «canzionere Vaticano» (V 166). L’infant Enric l’hauria escrit després de marxar cap a Itàlia, entre l’octubre de 1267 i la primavera de 1268. És un poema polític, però també personal: s’oposa a Carles d’Anjou en el govern de Sicília i posa esperança en Corradino, però també exposa el seu estat d’ànim. 

La composició té un esquema mètric únic: estrofes de vuit endecasíl·labs, dos amb rima interna. S’hi troben influències i ressons d’altres autors, com Geremia da Montagnone o Guido delle Colonne. En destaca la particularitat d’acabar les estrofes amb una sentència. Pel que fa al lèxic, són remarcables els trets toscans occidentals que s’hi detecten, o la raresa d’alguns mots com amaroso. La figura d’Enric de Castella va donar lloc a algunes composicions trobadoresques (per exemple, en dues cántigas de Gonçal ‘Eanes do Vinhal) i el seu empresonament va tenir ressó a tot Europa (per exemple, en un poema de Paulet de Marsella). Però també el seu poema «Alegramente e con grande baldanza» ha deixat traces clares almenys en una composició posterior, de Fredi da Lucca. 

La ponència de Larson va dedicar molt d’espai a mostrar el funcionament del Diccionari de l’Italià Antic en línia, a través del qual es poden trobar les solucions lèxiques que fan al cas per a elaborar l’edició d’un text tan deturpat i difícil com és el de l’Infant Enric de Castella, el mateix que surt esmentat al Curial e Güelfa