You are here

La literatura catalano-provençal a l’obra de Joan Andrés i Morell (segle XVIII)

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Thursday, 3 December, 2020 - 18:30
Accés telemàtic

La sessió es va celebrar telemàticament amb assistencia de 14 persones.

Resum (vegeu també el Power Point)

Joan Andrés i Morell és un historiador i crític literari valencià que adquireix gran renom durant la Il·lustració gràcies a l’obra Dell’origine, progressi e stato attuale d’ogni letteratura, una història universal de la cultura escrita que esdevé un dels tractats de caràcter enciclopèdic més rellevants del segle XVIII. El cànon literari d’Andrés és essencialment neoclàssic i, en conseqüència, recull autors destacats de l’antiguitat grecollatina i de l’Europa moderna. No obstant, la cultura i les lletres medievals ocupen un espai important en la seva obra, i dins d’aquest període la literatura catalana rep una atenció especial.

Andrés parteix de la identificació de la llengua i de la literatura catalana i occitana, i de l’establiment del seu origen a Catalunya. Aquesta literatura, que anomena provenzale o catalano-provenzale, la considera el punt d’enllaç entre l’Àndalus i el Renaixement italià. A partir d’arguments com l’ús de la llengua vernacla en la literatura culta o la similitud en l’estructura dels versos intenta demostrar la influència de les lletres àrabs en les obres de Dante, Petrarca i Boccaccio per mitjà de la literatura provenzale, amb l’objectiu de reivindicar el paper cabdal de la cultura hispànica en la història de la literatura moderna.

Andrés no només defensa el valor de la literatura provenzale -especialment de la lírica trobadoresca- per haver estat la primera literatura en llengua vernacla valorada a Europa, sinó que autors com Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Joanot Martorell o Jaume Roig són reconeguts per la notable repercussió que van tenir en les lletres italianes. En conseqüència, malgrat que l’estudi de la literatura catalana és breu, està supeditat a la teoria arabista d’Andrés i es manté en tot moment condicionat per la crítica neoclassicista, esdevé important pel valor que li concedeix  com a element catalitzador del Renaixement italià.

Neus Ortega