Data: 
05/07/2016
Lloc: 

18 h. Paranimf

Els alumnes de la promoció 2012-2016 del grau de Filologia Catalana es complauen a convidar-vos a l'acte de graduació, que tindrà lloc juntament amb la dels alumnes de Lingüística General i Estudis anglesos. En acabar se servirà una copa de cava al jardí.

Autor: 
Daniel Casals i Neus Nogué (eds.)
Any: 
2 016
Lloc: 
Barcelona
Editorial: 
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Col·lecció: 
Bibliioteca Milà i Fontanals, 63
Pàgines: 
133
ISBN: 

El llibre Cent anys de Normes ortogràfiques és una contribució a la commemoració del primer centenari de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de fer-ne un cert balanç. Conté cinc treballs que s’apleguen en dos blocs. El primer s’orienta pròpiament a les Normes i aplega dos articles que analitzen la recepció i l’acollida que van tenir a les Illes Balears, a càrrec de Joan Melià, i la representació dels parlars catalans en l’ortografia establerta i l’anàlisi de diferents aspectes conflictius, a càrrec de Brauli Montoya. El segon bloc d’aquest volum conté tres contribucions que tenen un enfocament social: la relació de l’escriptor Salvador Espriu amb la normativa, de Víctor Martínez-Gil; l’ortografia com a instrument de poder, de Josep Murgades, i la visualització i difusió de les Normes a la premsa a partir del seu cinquantenari (1963), durant la dictadura franquista, a càrrec de Daniel Casals.​

Data: 
10/06/2016
Lloc: 

12-14 h. Aula 0.3, Edifici Josep Carner

A França existeix un col·lectiu format per desenes de milers de persones que parlen català i que es defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans” que s’ha mantingut ignot durant segles. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l’Empordà. Van començar a establir-se al Rosselló a final del segle XVIII arran d’una pragmàtica de Carles III del 1783, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i van anar seguint dues grans rutes migratòries al llarg de la costa mediterrània i de la Garona. Avui, una dotzena de cognoms com Batista, Patrac, Ferrer, Pubill, Cargol o Malla s’escampen per bona part del país fins a la frontera amb Bèlgica en comunitats –l’autor n’ha localitzat 160– que han mantingut majoritàriament la llengua i els costums. La majoria parlen un català, que ells anomenen gitano, diferent dels dialectes territorials. Una segona comunitat, més reduïda, s’expressa en català nord-occidental amb aportacions aragoneses.

Pàgines

Subscriure a Canal de la portada