La finalitat del projecte és la de descriure amb precisió i relacionar entre ells diversos aspectes fins ara mal estudiats de l'evolució del teatre grec i de la seva recepció entre els ss. V i IV aC. Es tracta de fenòmens que actualment se solen estudiar en contextos diferents, de manera esporàdica, sense que els resultats d'aquestes investigacions disperses s'integrin en una síntesi que permeti una veritable contextualització històrica:

1. Inserció del teatre en la polis:

1.1 La inserció del teatre grec en un contínuum institucional en el qual s'integren tant els aspectes estrictament cultuals com els polítics i socials, en relació també amb les innovacions dramatúrgiques.

1.2 La construcció de la imatge de l'autor teatral (en connexió amb altres figures intel·lectuals, com la del filòsof), a partir d'un entramat d'anècdotes força impressionant sobre l'existència, particularment, de famílies de dramaturgs, així com l'estrena de trilogies dramàtiques pòstumes a càrrec dels fills del poeta.

2. La teorització i la filosofia:

2.1 El naixement de la reflexió teòrica sobre la poesia, i molt en particular sobre el teatre, en el segle IV. Aquesta reflexió, parcialment focalitzada en nocions molt complexes, com ara mimesis, eikós, anankê, és molt diferent dels criteris (ètico-cívics, sobretot) del període anterior.

2.2 La recreació i la perpetuació d'una sèrie de recursos teatrals i parateatrals en altres gèneres literaris més tardans, com el diàleg i la novel·la.

Veurem aquests fenòmens sota una nofva llum si els posem en relació significativa els uns amb els altres; i, sobretot, si tenim en compte la ràpida transformació de les condicions socials, polítiques, religioses i ideològiques entre el segle V aC. i les èpoques successives.

Investigador Principal: Jaume Pòrtulas

Membres: Maite Clavo, Xavier Riu, Montserrat Reig, Montserrat Nogueras, Joan Silva, Sergi Grau, Joan-Josep Mussarra, Àngel Martín