Francesc Serés: "Barcelona, la màquina d’escriure"
Conferència inaugural
dijous, 27 abril, 2017 - 19:00
MUHBA Vil·la Joana
Carretera de l’Església, 104, Collserola, Barcelona.
La ciutat ha estat la gran màquina d’escriure dels segles passats, la gran productora de relats. La globalització, la multiculturalitat i l’aparició d’altres fenòmens que impugnen o superen la ciutat fan que ens preguntem si aquesta màquina d’escriure continuarà sent un element fonamental de la història de la literatura. Els significats han mutat i els arguments s’han desplaçat cap a indrets que reclamen la seva pròpia identitat. Les ciutats competeixen per ser úniques, però, al mateix temps, s’homogeneïtzen gairebé al mateix temps que ho fan els seus relats. Ciutats d’arreu del món es llegeixen les unes a les altres, observen l’aparició de nous actors, de noves formes de narrar-se. La màquina no s’atura però, sabem cap a on va?
Francesc Serés
Francesc Serés (Saidí, 1972), considerat un dels escriptors catalans més importants del darrer mig segle, és autor d’Els ventres de la terra (2000), L’arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), aplegats dins de la trilogia De fems i de marbres (2003), guardonada amb el Premi Nacional de Literatura 2007. L’any 2006 va publicar La força de la gravetat, guardonada amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi de la Crítica Serra d’Or (també publicada a Quaderns Crema). La matèria primera (2007), les obres de teatre de Caure amunt (2008), Contes Russos (2009), que va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de la Crítica, Mossegar la poma (2012), i La pell de la frontera (2014), Premi Crítica Serra d'Or de Narrativa 2015, són els seus darrers llibres. Ha estat traduït a diverses llengües. És el fundador i director de la residència de creació i investigació Faber, a Olot.
Més informació: http://www.ub.edu/lceie/calceie
Ciutats per a pensar Europa: Curs Monogràfic Universitari
Ciutats com ara Londres, Berlín o París han estat —o són— capitals gairebé indiscutibles d’Europa, en algun moment, i per raons molt clares. Però la idea d’Europa no s’escriu només des dels grans centres de poder econòmic o polític, sinó que es troba en totes i cadascuna de les seves geografies culturals.
Quan aquestes geografies es perceben des de la perspectiva de la literatura, emergeix un altre mapa en què hi ha ciutats que han fet una contribució insubstituïble a la idea d’Europa.
Ciutats per a pensar Europa vol documentar i reflexionar sobre el paper de ciutats que, des de situacions de complexitat de vegades semblant a la de Barcelona, i sovint molt més marcada, aporten un llegat de preguntes sobre Europa que convé tenir present per pensar també la nostra ciutat i la seva clara vocació europeista.