Discurso en alabanza de la poesía, aplicándole al Nacimiento

Aguilar associa la poesia amb el vers i la defineix com “una música de palabras, cuyo accento hyere en el alma, qu’el verso no consta de otra cosa sino de palabras concertadas y medidas(…) subre al cielo bolando y de allí baxa néctar y ambrosía”. Deriva poeta de piitis (el qui fa) i el considera un instrument per a la contemplació i lloança de la divinitat. Estableix els orígens mítics de la poesia en Zaratrusta, nét de Noé, i en Job. Jesucrist és considerat el príncep dels poetes, el gran Virgili del cel. Traça paral·lelismes entre la biografia de Jesucrist i la de Virgili. S'hauria de situar en l'òrbita neoplatònica