Sinonima variationum sententiarum eleganti stilo constructa ex italico sermone in valentinum

Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa, segona meitat del segle xv- Barcelona?, c. 1530), batxiller en arts i en medicina, exercí de metge i de professor de gramàtica a Oliva, Gandia, València, Lleida i Tortosa. Estigué relacionat amb l’Estudi de València cap al tombant de segle xv. Tot i que no hi ha constància que estigués en nòmina com a professor, el 1503-1504 exercí de col·lector de la Facultat d’Arts. Palmireno el presenta com a mestre de Vives i contrari a Nebrija, però, en realitat, fou un dels més significats valedors seus tant a València com a Catalunya, com ho mostra la publicació de la Introductio ad artem grammaticam (Barcelona, 1514), manual que facilita als estudiants la comprensió de les Introductiones. El 1503 edità la versió de Tomàs Duran de l’Aritmetica et geometria de Thomas de Bradwardine, text escolar. A València fou preceptor dels Palau, rellevant família de conversos tortosins, que generà el conegut Còdex de Cambridge (Trinity College R. 14. 17 (x2)). A partir del 1505 i fins al 1515 el trobem documentat a Tortosa, exercint de metge i també de mestre major de l’Estudi de Gramàtica (1513-1514). Amiguet és un personatge interessant, tant per la seva funció de pont entre els ambients humanistes de València i de Barcelona, com per ser un dels pioners en la introducció del bon llatí.