Vés al contingut

Pròleg a la Primera parte de la Corónica general de toda España y especialmente del reyno de Valencia

Pere Antoni Beuter (València, 1490/95-1554), eclesiàstic i historiador. Benefeciat de la Seu de València i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche. A l’entorn de 1540 viatja a Roma, on és nomenat protonotari i predicador apostòlic. Tornat a València, obté una càtedra de Sagrades Escriptures. És autor d’algunes obres religioses en llatí.

    Època
    Renaixement
    Any
    Tipologia textual
    pròleg

    tradició literària

    Pròleg no gaire extens (5 pàgines) que encapçala la traducció —i ampliació— castellana de l’original Història de València en català. Conté: les habituals dedicatòries; un enunciat de l’estructura i el contingut de l’obra; una justificació lingüística del perquè de la traducció al castellà (després d’una flamant defensa de la llengua catalana en l’edició de 1538); i, arran d’això últim, una exaltació de la tradició literària valenciana enfront de les altres literatures a partir d’un exemple (la comparació d’un poema de Petrarca amb un de «mossèn Jordi»).

    És una obra de poc contingut teoricoliterari. El gruix temàtic del text és la justificació de la necessitat de la traducció de la Història de València del castellà al català (després d’una flamant defensa de la llengua catalana en el pròleg de l’edició valenciana de 1538); els arguments adduïts són els habituals: més gran facilitat de distribució, guany de nombre de públic, l’espanyol com a llengua comuna... Precisament com a contrapunt això, s’hi fa una exaltació i apologia de la llengua i la literatura pròpies. Com a exemple de l’excelsitud de les lletres valencianes, vol demostrar que Petrarca va inspirar-se en un mossèn Jordi valencià per a la creació de sonet 134 del Canzionere. Aquest «mossèn Jordi» és Jordi de Sant Jordi, que, per cronologia, és evidentment posterior a Petrarca. Beuter confon Jordi de Sant Jordi amb un pretès mossèn Jordi, cortesà del rei en Jaume. Aquesta confusió arribarà fins al segle xix.

    Pot interessar, doncs, des del punt de vista poètic com a exercici de defensa de la tradició i apologia de les lletres «nacionals»; i com a gèrmen d’una incipient història literària.

    Manuscrits i edicions

    Duran, Eulàlia; Solervicens, Josep. Renaixement a la carta. Vic: Eumo, 1996, p. 156-160 (citem d’aquesta edició).

    Bibliografia específica:
    Poètiques on-line
    Investigador encarregat