Pròleg a la primera edició de l'Espill
Identificació
Època
Renaixement
Any
Tipologia textual
pròleg
Conceptes clau
cànon; model (de coneixement moral, pràctic i filosòfic); edició crítica; recuperació de textos;
Descripció
Adreçat a Jeroni de Cabanyelles, governador general de València (1523-50), el pròleg dóna arguments a favor de l'Espill amb l'objectiu de canonitzar-ne l'obra i l'autor, "aquell doctíssim, molt elegant, digne de perpètua memòria i universal comandació, lo magnífic i reverent mestre Jaume Roig."
El text es divideix en dues parts. En la primera, escrita en prosa, l'anònim demana a Jeroni de Cabanyelles que canonitzi l'Espill. Amb aquest propòsit, enumera els mèrits de l'obra —elogia sobretot els coneixements de tipus pràctic que transmet— i explica la necessitat que tenen les composicions de ser "admeses" i "sublimades" per una autoritat. A més, recorda la seva voluntat de recuperar una obra "treta i ressuscitada" de l'oblit i el seu desig de fixar un text tan pròxim a l'original com sigui possible. En la segona part, Als peritíssims lectors, remarca la practiciat i l'exemplaritat de l'obra, un model, no només literari, sinó també (i molt especialment) un model de vida i de conducta moral.
Anotacions
L'autor insisteix en la necessitat de canonitzar una obra a través d'una acadèmia o una persona influent, ja que és la millor manera d'evitar-ne l'oblit i de protegir-la de "les impugnacions dels verinosos detractors". Així, a propòsit de l'Espill, considera que, "armada de la ben pensada presentació nostra, i decretada de la gloriosa i benaventurada acceptació sua [la de Jeroni de Caballenyes], amb tanta autoritat restarà, que salvament i segura en lo concepte de qualsevol magestat i suprem tribunal i audiència referir i publicar-se porà". Queda clar, doncs, que la canonització d'una obra demana el suport d'una autoritat de prestigi.
Al marge de la subtilitat i l'elegància poètiques, esmentades de manera secundària, el gran mèrit de l'Espill és la "científica y virtuosa experiència" que trasmet, uns coneixements de tipus pràctic que es concreten en forma de "riques sentències, fructífers consells i sans avisos i documents". Es tracta d'uns coneixements ("fruits de doctrina i bons exemples") d'abast general, destinat a tot tipus de públic, tant "al vulgo" com a "qualsevol científic", tant als "mestres" com als "hàbils deixebles", tant a les dones "virtuoses" com a les "males".
L'Espill és, també, un exemple de conducta moral recta, ja que "virtuts tals explica pugnant contra els vicis, / que ens mostra de viure amb regla i bon ordre, / i tot ho compassa amb tals artificis, / que ens posa en la senda de bons exercicis / allunyant-nos [...] dels crims i desordre."
L'autor, d'acord amb l'esperit renaixentista, mostra la voluntat de recuperar una obra oblidada —una obra "de les obscures i profundes sepultures d'oblit i silenci per nosaltres treta y ressuscitada"— i de trasmetre-la amb esperit crític, sense modificar-ne el text, presentat "en la sua original llengua i primitiva composició": "no vol aquest llibre mudar son llenguatge [...]. Portant en sa llengua tan gran elegància, / segons lo trobàrem, volguérem deixar-lo, / puix fóra difícil i gran arrogància / pinçar tals conceptes, mudant la substància, / i vici i gran culpa en res alterar-lo."
Bibliografia
Manuscrits i edicions
Díaz Romano, Francisco. Espill: Libre de consells fet per lo magnífich mestre Jaume Roig. València, 1531. // Chabàs, Roc. Spill o libre de les dones. Barcelona: L'Avenç, 1905, p. 368-372 i 381-382. // Duran, Eulàlia i Solervicens, Josep. Renaixement a la carta. Barcelona: Eumo Editorial, 1996, p. 113-117*
Bibliografia específica:
| Títol | Autor/s |
|---|---|
| Una edició desconeguda de l'Spill de Jaume Roig? | Peirats, Anna Isabel |
Poètiques on-line
Investigador encarregat