Autors de poètiques

Gaspar Aguilar (València, 1560-1623), secretari de Jaume Lladró de Pallars i majordom dels ducs de Gandia, va ser un poeta i dramaturg prolífic.

Jaume Albert (Besalú 1591- Gandia 1638), jesuïta català que fou professor de Teologia a Calatayud i a Barcelona, i rector dels Col·legis d'Osca i Gandia. És autor també de Carta a la

Francesc Alegre i de Llobera (Barcelona, mitjan segle XV-1504/1511), ciutadà honrat barceloní, documentat a partir de 1477 quan signa capítols matrimonials amb Isabel de Santcliment.

Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa, segona meitat del segle xv- Barcelona?, c.

Joan Andrés i Morell (Planes de la Baronia 1740-Roma 1817) fou un jesuïta il•lustrat. El 1754 va ingressar a la Companyia de Jesús, sent ordenat sacerdot el 1763.

Ocupa la càtedra de poesia de l’Estudi de València des de 1516 a 1548, any en què mor.

Josep Pau Ballot (Barcelona, 1747-1821), catedràtic de retòrica, intervingué probablement en la polèmica sobre la llengua catalana apareguda a les pàgines del Diario de Barcelona durant el

Josep Bellvitges (segle XVII – XVIII), prevere, catedràtic de Retòrica i Poesia al Col•legi Episcopal de Barcelona, formà part de la comissió encarregada de l’elaboració i edició del primer diccion

Pere Antoni Beuter (València, 1490/95-1554), eclesiàstic i historiador. Benefeciat de la Seu de València i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche.

Jurista català, relacionat amb els jesuïtes i molt proper a les autoritats eclesiàstiques de la Barcelona de l'època. Va ser nomenat Prefecte dels seglars  de Barcelona el 28 d'

Carles Boïl (València, 1577-1617), fill de Valerià Boïl, va ser membre de la noblesa i va ocupar un lloc destacat en la vida cultural de la societat valenciana del tombant de se

Joan Bonllavi (Rocafort de Queralt ? – Barcelona 1526), lul•lista, professor a Barcelona, autor de la primera edició del Blanquerna de Ramon Llull.

Francesc de Borja i d’Aragó-Barreto (1577-1658), V príncep de Squillace i II comte de Mayalde, virrei del Perú de 1614 a 1621 i posteriorment lloctinent general d’Aragó, és autor d’un poema èpic

Barcelona 1487/92 - ? 1542. Poeta.

Antoni de Capmany de Montpalau i Surís (Barcelona 1742 – Cadis 1813). Historiador, filòleg i polític. Estudià humanitats al col·legi episcopal de Barcelona i, a divuit anys, ingressà a l’exèrcit.

Antoni Codorniu (Barcelona, 1699- Ferrara, 1770) va ser un eclesiàstic i filòsof català, membre de la Companyia de Jesús des del 1719.

Lluís Crespí de Borja (València, 1607-Novés, Madrid, 1663), teòleg i predicador cèlebre, va ser bisbe d’Oriola i de Plasència.

Joan Dessí i Queixalòs (Tortosa, 1549-1614), prevere i pintor, continuà el taller pictòric familiar amb son germà Vicent i gaudí de benifets eclesiàstics a Tortosa.

Joan Baptista Escardó (Palma de Mallorca, 1581-1652), jesuïta, predicador, professor de retòrica al col·legi dels jesuïtes de Saragossa, prefecte espiritual, consultor i professor al Col·legi de Mo

Gaspar Escolano (València, 1560-1619), teòleg i cronista del Regne de València, autor de la Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-1611) i

Agustí Eura (Barcelona 1684 – Orense 1763). Frare de l’orde dels agustins, vinculat a l’Acadèmia de Barcelona, exercí diversos càrrecs eclesiàstics fins que el 1736 fou nomenat bisbe d’Orense.

Falcó i Castell, Jaume Miquel (Castelló de la Plana 1634-?) Mestre de gramàtica de l’estudi de Castelló. A més de la Prosodica, publicà Syntaxeos compendia (1677).

Fèlix Torres i Amat (Sallent, 1772-Madrid, 1847), eclesiàstic i erudit il•lustrat, fou catedràtic de filosofia al seminari de Tarragona i bisbe d’Astorga.

Ignasi Ferreres (?