Vés al contingut

De ratione dicendi

Joan Lluís Vives (València, 1492 – Bruges 1540), humanista i filòsof, que repartí la seua vida entre París, Lovaina, Oxford o Bruges, és conegut per la seua obra sobre la reforma del coneixement (De disciplinis, 1531). Autor també de diferents assaigs sobre la interpretació de la fe cristiana (De veritate fidei, 1543, etc.) i l’organització social i política (De Europae statu ac tumultibus, 1522; De subventione pauperum, 1526), fou abundantment llegit per l’Exercitatio linguae latinae (1538).

    Època
    Renaixement
    Any
    Tipologia textual
    tractat de retòrica

    Estilística (elocutio), figures, metàfores i metonímies, emocions, estils directe i indirecte, ironia; persuassió, eloqüència, agudesa, erudició, deliberació; ficció, narrativitat, fabulació, interpretació.

    Presentació: trencament amb l’escolàstica i nova forma d’entendre l’elocutio.

    Llibre primer: primera part: figures i reflexió sobre el llenguatge; relació entre llenguatge i societat; idees i paraules; qualitat, edat (història) dels mots, dignitat i decòrum; estructura del significat i derivacions (“traslacions”): metàfores, antonomàsies, sinècdoques i símils; criteris d’adequació i necessitat; mots en l’oració, criteris d’exigència en el discurs; so i escriptura: criteris de mètrica, ritme i adequació; sinonímia i polisèmia (en les seves diferents modalitats); segona part: idea de mesura en el discurs; anàlisi del sentit: dificultats de comprensió i d’expressió; diferents intencions autorials, problemes d’interpretació i solucions; ornament en el discurs, emocions, comunicació indirecta, ironia, discurs figurat.

    Llibre segon: primera part: classificació de modalitats expressives, en base a un paral•lelisme amb el cos humà; tres estils clàssics (àtic, asiànic i rodi); color en el discurs i adequació; coordinació, equilibri i conjunció en el discurs, en base a l’establert paral•lelisme amb el cos humà; qualitats humanes i qualitats discursives; agudesa, erudició, judici, deliberació –encaix entre qualitats de l’ànima i modes discursius; costums socials: estils greus, estils lleugers i dignitat social; segona part: nocions de comunicació i persuassió (ús correcte de l’eloqüència), finalitats de la retòrica; argumentació, status (punt de vista), desacord i debat; moviment dels afectes (pathos), adequació i dignitat dels interlocutors; captació de l’interès dels oients, anàlisi del receptor, noció de “naturalitat”; dignitat del parlant (salut, mena de vida, professió); dignitat de l’oient (interès, educació); el lloc del discurs (on es realitza materialment); anàlisi dels temes, virtuts, vicis, tractament adequat; parts del discurs, ordre de l’exposició; presentació de l’orador a través del discurs; execució del discurs, control dels efectes, construcció dels arguments, recapitulació.
    Llibre tercer: primera part: descripció, narració i preceptiva de les arts; contemplació i anàlisi de la realitat; representacions de l’intel•lecte (phantasia); poder de persuassió; diferents narracions segons la finalitat; permissivitat de les narracions per entretenir; gènere històric, selecció de fets i presa de perspectiva; ordre narratiu i digressions; epílegs; narracions i veracitat, relació amb els estils; apòlegs (com a exemples de comportament); invenció i contes milesis (fantasia sense ensenyança); ficcions poètiques i perspectiva històrica sobre la ficció; ornat permès i criteris morals; adequació de la literatura a la vida; composició de poemes, idees sobre ritme i mètrica; poeticitat i llicència (o permissivitat), alguns límits; preceptes sobre les arts, interès i magisteri; segona part: estilística o desenvolupament del discurs; paràfrasis, possibilitats; epítomes o retalls, possibilitats; relació amb la memòria; categories de comentaris; complexitat i simplificació; traduccions, utilitat i dificultats, interpretacions literals i ornaments.

    Important per a les relacions entre poètica i retòrica. Interessant particularment per els relacions que estableix (de canvi de format) amb les retòriques precedents. Valoració de Quintilià, Ciceró i Virgili. Particularment rellevant per la integració de la poètica dins els gèneres, en el marc de la retòrica.

    Aftoni, Aristòtil, Boeci, Cató, Cebes, Ciceró, Sant Ciprià, Cleantes, Crisip, Demòcrit, Demòstenes, Dionís d’Halicarnàs, E. Donat, Erasme, Eusebi de Cesàrea, Galè, Heràclit, Hermògenes, Herodià, Herodot, Hipòcrates, Horaci, Isòcrates, Jenofont, Sant Jeroni, Jordi de Trebisonda, Lactanci, Lucreci, Macrobi, Moro, Ovidi, Quintilià, Sant Pau, Plató, Plini el Vell, Plutarc, Pròdic, Quintilià, Salusti, Sant Agustí, Sèneca, Suetoni, Tàcit, Teodor Gaza, Teofrast, P. Trogo, Tucídides, Valeri Màxim, Lorenzo Valla, Varró, Vitrubi.

    Manuscrits i edicions

    Ioannis Lodovici Vivis Valentini De ratione dicendi libri tres. De consultatione, Lovanii ex officina Rutgeri Rescii, 1533 // Ioannis Lodovici Vivis Valentini Rhetoricae, sive de recte dicendi ratione libri tres. Eiusdem de Consultatione liber I, Basileae per Balthasarem Lasium et Thomam Platterum, 1536-1537 // Ioannis Lodovici Vivis Valentini de ratione dicendi libri III (...), Coloniae excudebat Ionannes Bymnicus, 1537 // Io. Lodovici Vivis Valentini Opera, in duos distincta tomos (...), Basileae apud Nicolaum Episcopium Iuniorem, 1555, p. 84-154, vol. I // Ioannis Lodovici Vivis Valentini Opera Omnia, distributa et ordinata in argumentorum classes praecipuas a Gregorio Maiansio, Valentia Edetanorum in officina Benedicti Montfort, 1782-1790, p. 89-237, vol. II // Hidalgo-Serna, Emilio (ed.). El Arte retórica / De ratione dicendi, Rubí: Anthropos, 1998 // Rodríguez Peregrina, José Manuel (ed.). Del arte de hablar. Granada: Universidad de Granada *

    Poètiques on-line
    Investigador encarregat
    Amadeu Viana