Vés al contingut

El cortesano

Milà, Lluís del

(VALÈNCIA, v.1500-v.1561). Músic, poeta i prosista. De família noble, fill de Lluís del Milà i de Violant Eixarc, fou un virtuós de la viola de mà, sobre la qual va publicar un tractat, el El libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro, adreçat a Joan III de Portugal (1535, ed.1536), que va inaugurar l’art de la variació a la península ibèrica.

Època
Renaixement
Any
Tipologia textual
diàleg

Docere (utilitat), brevetat, delectació, invenció, versemblança, paper actiu del lector, qualitats de l’escriptor i de l’orador.

Són els folis finals del diàleg renaixentista El cortesano de Lluís del Milà, gvr-g8v, a manera d’epíleg. La veu narrativa de l’autor fa una defensa, mitjançant una narració al•legòrica, de la seva obra enfront els seus enemics, anomenats envejosos, boigs i ignorants.

El cortesano és un diàleg renaixentista que recrea la cort valencia dels anys 30, de Germana de Foix i el Duc de Calàbria. Fa una adaptació a la valenciana del diàleg italià homònim Il cortegiano de B.Castiglione, en el seu intent de presentar-nos el cortesà ideal. Quatre són els protagonistes de l’obra, tots ells remeten a personatges històrics coneguts a l’època: Lluís del Milà, Joan Ferrandis d’Herèdia, Francesc Fenollet i Dídac Lladró. L’humor és un dels elements més importants del diàleg i apareix en forma de facècies, motti i al•lusions un tant transgressores.

Assenyala quatre arguments-principis retòrics que indiquen la qualitat d’una obra: el primer, la utilitat (existència de sentències filosòfiques, « jocosidades » i contes; al mode de la Cort), unida a la brevetat afavoreix la lectura pausada i lenta per a assaborir el contingut; el segon, el fet de ser delectable (ús de diversitat de llengües); la tercera, el fet de ser inventiu, critica a aquells que fan seves obres que són d’altres; la quarta, el fet de tenir art, tenint en compte les parts de la retòrica. Són els quatre elements que ha de tenir un bon llibre i també un bon orador quan parla i quan escriu.

La intenció de l’obra és aconseguir una certa versemblança mitjançant la representació de la cort, utilitzant diferents estils i diferents llengües.

Convida als lectors a ser actius en la lectura: interpretant i intuint el que es vol ensenyar.

Referències implícites a Horaci, Art poètica, núm. 333: ref.brevetat. «Qualsevol que sigui el teu consell, sigues breu, a fi que la ment de l’espectador percebi ràpidament i dòcilment els teus mots i els recordi fidelment»; ref. versemblança. «L’obra que crees per complaure ha de ser propeta a la realitat»; ref. delectar i docere. «...s’endú tots els vots qui barreja el profit i el gust, delectant el lector i alhora instruint-lo»

Manuscrits i edicions

València: any 1561. Impressor: Juan de Arcos [obra utilitzada]// València: any 1566. Impressor: Juan de Arcos// Madrid: any 1874: Impr. y est. de Aribau (Sucesores de Rivadeneyra)// València: Vicent Josep Escartí [ed]; estudis introductoris: Vicent Josep Escartí i Antoni Tordera. Biblioteca Valenciana: Ajuntament de València: Universitat de València, 2001, [conté un facsímil de la 1a edició deValència: Joan de Arcos, 1561]

Bibliografia específica:
Títol Autor/s
"L'ideal de cortesà: les facècies de Lluís del Milà a la cort dels ducs de Calàbria" Sánchez Palacios, E.
"Literatura valenciana en El cortesano de Luis Milán" Romeu, J.
"Lluís del Milà i Joan Fernàndez d'Herèdia a la Cort dels Ducs de Calàbria (València 1526-1550)" Sánchez Palacios, E.
"Teatre català del segle XVI" Molas, J.
El diàleg renaixentista: Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuif, Lluís del Milà, Antoni Agustí. Solervicens, J.
La música del Renaixement 1450-1590 Gregori, J. M.
Luis Milán and the vihuelistas Trend, J. B.
Nobleza y espectáculo teatral (1535-1622) Ferrer Valls, Teresa
The fortunes of the Courtier. The European Reception of Castiglione’s Cortegiano Burcke, P.
Poètiques on-line
Investigador encarregat
Esmeralda Sánchez