Vés al contingut

Parnàs cathalà

Narcís Julià (Torroella de Montgrí, 1657-Girona, 1705). Assolí el grau de doctor en Teologia a Girona, abans de 1681. Catdràtic de retòrica i poètica a l’Estudi general de Girona i beneficiat de la catedral gironina. Una única obra impresa: Oración fúnebre en las exequias de la Excelentíssima Señora Doña Catalina Antonia Folch de Cardona (1698). El Parnàs Català era un tractat de mètrica i versificació per a les explicacions de la càtedra de l’Estudi general, on hi va ensenyar des de 1690 fins a la seva mort. També fou autor d’un llibre de retòrica en llatí.

    Època
    Barroc
    Any
    Tipologia textual
    preceptiva mètrica/prosòdia

    mètrica, versificació, geni i perfeccionament, poeta nascitur, fons/forma.

    L’únic manuscrit que ens n’ha pervingut són els apunts d’un dels seus alumnes del curs 1702-1703. El tractat, compost per quinze capítols i un proemi, repassa les formes poètiques en ús a l’època, amb exemples de Francesc Vicent Garcia i Josep Romaguera, a banda de composicions anònimes de caràcter hagiogràfic. Serveix únicament per a literatura en català (cap exemple ni menció a la literatura en castellà). Al proemi i al primer capítol (De la naturalesa de la poesia) és on parla de qüestions més teòriques sobre la poesia; als altres capítols es limita a repassar les formes canòniques, les variants i a donar-ne exemples.

    Al Proemi i al primer capítol és on trobem major informació sobre poètica. Primerament (Proemi), fa una presentació de la poesia com a “art liberal” i en repassa l’etimologia per concloure que l’ofici del poeta és “parlar tan exquisit que en pocas paraulas ha d’expressar llargas, raras y sabrosas centèncias”. Continua amb una condemna del menyspreu de l’època envers la creació poètica en català i de l’amor a les lletres en altres llengües, en lloc d’esforçar-se a ennoblir la pàtria amb “art tan cèlebre” (segueix de prop el fil del pròleg de l’Atheneo de Romaguera). Entrats al primer capítol, repassa la definició de poesia i n’explica els tres elements principals: art (regles, matèria de què tracta el Parnàs), naturalesa (geni, poeta nascitur) i exercici (perfecció). Repàs a autors llatins i catalans (alguns coetanis). Al capítol segon, De las advertèncias nesesàrias, comença parlant de la distinció fons/forma i acaba parlant dels accents.

    Gaspar Escolano, Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-1611), cap. XIV, tom I; Horaci, Epístola ad Pisones (citat per error de la còpia “Homero”); Sant Tomàs.

    Manuscrits i edicions

    Ms. 350 de la Biblioteca del Monestir de Montserrat // * ROSSICH, A. Una poètica del barroc: el “Parnàs català”. Girona: Estudi general, 1979, pp. 1-110 // Solervicens, Josep. La poètica del Barroc. Textos teòrics catalans. Barcelona: Punctum & Mimesi, col. Poètiques 3, 2012, pp. 117-118

    Bibliografia específica:
    Títol Autor/s
    Una poètica del barroc: el “Parnàs català” Rossich, Albert
    Poètiques on-line
    Investigador encarregat