Vés al contingut

Tractatus de animi affectionibus

Manuel Martí (Oropesa, 1663 – Alacant, 1737), filòleg, literat i bibliotecari, va aprendre llatí a Castelló amb Miquel Falcó i va estudiar humanitats i teologia a València. De 1686 a 1696 va residir a Roma, on va treballar com a bibliotecari del cardenal Sáenz de Aguirre, va ser membre de les acadèmies degli Infecondi i dei Dogmi i va entrar en contacte amb els grans intel•lectuals de la Roma de final del Barroc com Crescimbeni o Gravina. El 1696 és nomenat degà de la col•legiata d’Alacant i de 1699 a 1704 va residir a València com a bibliotecari del duc de Medinacelli.

    Època
    Barroc
    Any
    -
    Tipologia textual
    tractat filosòfic

    anàlisi i classificació de les passions/afectes; aegritudo (aflicció); tristitia (tristesa); angor (angoixa); anxietas (ansietat); moeror (abatiment); luctus (dol); afflictatio (mortificació); aerumna (abatiment); molestia (malestar); solicitudo (inquietud); dolor; cruciatus (suplici); lamentatio (lament); quiritatio (plany); desperatio (desesperació); invidentia (enveja); livor (lividesa); aemulatio (emulació); obtrectatio (gelosia); rivalitas (rivalitat); misericordia; commiseratio (commiseració); poenitentia (penediment); metus (por); pigritia (mandra); desidia; ignavia (pusil•lanimitat); inertia (inactivitat); verecundia (verhonya); pudor; suspicio (sospita); diffidentia (desconfiança); timor (temença); pavor (esglai); terror; formido (sorpresa); conturbatio (torbació); tumultus (pànic); horror; tremor (esgarrifança); trepidatio (convulsió); consternatio (consternació); exanimatio (defalliment); religio (superstició); voluptas (complaença); alacritas (vivesa); hilaritas (hilaritat); laetitia (alegria); delectatio (delectança); exsultatio (vehemència); gaudium (gaudi); oblectatio (atracció); cachinnatio (rialla); iactantia (jactància); asmenismus (satisfacció); goetia (il•lusió); malvolentia (malvolença); libido (desig).

    El Tractatus de animi affectionibus és una obra, en paraules del propi Martí, «sense començament ni final i sense el poliment de la revisió». Martí defineix sintèticament el seu concepte d’emoció i estableix quatre passions bàsiques: aegritudo (aflicció), metus (por), voluptas (complaença), libido (desig). A continuació descriu sumàriament 54 emocions. Vincula a l’aflicció tristitia (tristesa), angor (angoixa), anxietas (ansietat), moeror (abatiment), luctus (dol), afflictatio (mortificació), aerumna (abatiment), molestia (malestar), solicitudo (inquietud), dolor, cruciatus (suplici), lamentatio (lament), quiritatio (plany), desperatio (desesperació), invidentia (enveja), livor (lividesa), aemulatio (emulació), obtrectatio (gelosia), rivalitas (rivalitat), misericordia, commiseratio (commiseració) i poenitentia (penediment). A la por pigritia (mandra), desidia, ignavia (pusil•lanimitat), inertia (inactivitat), verecundia (verhonya), pudor, suspicio (sospita), diffidentia (desconfiança), timor (temença), pavor (esglai), terror, formido (sorpresa), conturbatio (torbació), tumultus (pànic), horror, tremor (esgarrifança), trepidatio (convulsió), consternatio (consternació), exanimatio (defalliment), religio (superstició). A la complaença alacritas (vivesa), hilaritas (hilaritat), laetitia (alegria), delectatio (delectança), exsultatio (vehemència), gaudium (gaudi), oblectatio (atracció), cachinnatio (rialla), iactantia (jactància), asmenismus (satisfacció), goetia (il•lusió) i malvolentia (malvolença). I queda per desenvolupar el territori del desig.

    Tot i que les reflexions de Martí no s’insereixen en cap concepció global del coneixement o de l’ànima, sí que deixa clar des de l’inici que les passions no expansionen l’ànima, sinó que l’afebleixen i que un ésser humà greu i savi hauria de defugir-les. Les definicions de Martí, en alguns casos molt properes a tractats renaixentistes com el de Scaligero, se centren en les causes que originen cada afecte, en els símptomes dels que els pateixen i en la seva etimologia, però donen poques pistes sobre les connexions entre els diversos afectes i encara menys sobre la regulació del seu ús. L’austeritat informativa de Martí es pot interpretar com un empirisme extrem, però segurament té a veure també amb el caràcter inconclús del tractat, de manera que les informacions acumulades haurien pogut generar comparacions i valoracions més aclaridores. 

    La connexió d’alguns dels afectes descrits al tractat amb els efectes que les poètiques assignen a la literatura són evidents. Tot i que Martí no faci cap esment a la recepció artística, defineix passions tan connotades en aquest aspecte com temença, compassió, dolor, angoixa, tristesa, alegria, sorpresa, il•lusió, desig. Sí que exemplifica algunes passions a partir de ficcions literàries: el luctus (dol) d’Aquil•les davant la mort de Patrocle a l’Odissea o el de Cleòpatra per Marc Antoni a les Vides paral• leles; la pigritia (mandra) de Misides a l’Andriana de Terenci; la conturbatio (torbació) amenaçant que el sol és capaç de mostrar-nos, tal com explica el llibre primer de les Geòrgiques; la trepidatio (convulsió) de Turn lluitant amb el lleó a l’Eneida o la de Príam quan Alexandre es prepara per lluitar amb Menelau a la Il•líada; la religio (superstició) dels romans a l’Eneida...

    Agató; Andròmic Rodi; Aristòtil (Història dels animals; Problemes; Retòrica; Tòpics); Ciceró (De Oratore; Tusculanae Disputationes; De finibus); Crispi (Tractat de les passions); Diògenes Laerci (Vita philosophorum); Estrobeu; Galè; Heròdot (Historiae); Hipòcrates (De morbis popularibus); Laberi; Lucili; Lísies; Plató (Apologia; Banquet; Cràtil, Gòrgies; República; Timeu); Giulio Cesare Scaligero (De subtilitate); Varró (De lingua latina); Zenó d’Elea.

    Manuscrits i edicions

    El tractat, inacabat, va romandre manuscrit fins que Gregori Mayans va decidir publicar-lo en apèndix a l’epistolari de Martí. Es conserva el manuscrit preparatori de l’edició i dues edicions setcentistes: Epistolarum libri duodecim, ms. Fons Mayans, Biblioteca del Patriarca// Epistolarum libri duodecim, Madrid, 1735 // Epistolarum libri duodecim, Amsterdam, J. Wetsling Smith, 1738 // Pasiones irracionales en la época de la razón. El “Tratado de las pasiones” de Manuel Martí, deán de Alicante (1663-1737), introd., ed., trad. i notes de Marco Antonio Coronel Ramos, València, Institució Alfons el Magnànim, 2009.

    Poètiques on-line
    Investigador encarregat