Vés al contingut

Visió en somni

Joan Pujol (Mataró, ...1573-1603...), eclesiàstic i poeta. Se’n conserven poques dades biogràfiques. Personatge pròxim als cercles de Jeroni de Pinós; va tenir relació amb el també poeta Joan Lluís Vileta. És autor d’un poema èpic, La singular i admirable victòria ... que ... obtingué don Joan d’Àustria... (1573), conegut com a Lepant, que segueix els models de l’epopeia renaixentista italiana. També va escriure altres composicions poètiques en català i en castellà.

    Època
    Renaixement
    Any
    Tipologia textual
    creació literària

    tradició literària, traducció

    332 versos decasil·làbics, dividits en 43 estrofes de 8 versos, excepte dues tornades de 2 versos. Poema narratiu. Comença amb un «Argument» (v. 1-20) que explicita els objectius pretesament moralitzants del text. El segueix una «Narració» (v. 21-332), molt poc lírica. El jo poètic relata un somni —d’aquí el títol de la composició— pel qual és transportat en un altre món imaginari (una mena d’Infern literari), en què entre d’altres figures divines, mitològiques i al·legòriques, apareix Ausiàs Marc. El valencià es queixa al jo poètic que les seves composicions en general han estat mal enteses, mal traduïdes i mal glossades. En canvi, reivindica com a autoritat sobre la pròpia obra els comentaris del lul·lista Lluís-Joan Vileta. Després d’aquest diàleg amb Ausiàs, el jo poètic es desperta del somni (v.325-332).

    És una obra de poc contingut teoricoliterari. No hi ha conceptes importants sobre poètica o retòrica. Sí que és útil, en canvi, com a reivindicació d’un model literari català (Ausiàs Marc), enfront d’altres models foranis; però sobretot sembla una obra de defensa d’una tradició comentarística (la de Joan Lluís Vileta) davant les depauperacions glossístiques de Marc als segles xv i xvi. Tanmateix, en un pla més secundari, en una lectura obliqua del text, pot interessar: perquè s’hi esmenta la crítica a la traducció (en concret a les traduccions de Marc al castellà); perquè s’hi reivindica el paper moralitzant de la literatura; i perquè suggereix que no totes les aproximacions a una obra literària són igualment vàlides.

    Manuscrits i edicions

    Ms. BNP, xxxx// Pujol, Joan. Obra poètica. Barcelona: Edicions 62, 1970, p. 59-70 [Edició a cura de Karl-Heinz Anton] (citem d’aquesta edició).

    Bibliografia específica:
    Títol Autor/s
    Les poesies d’en Joan Pujol de Mataró MASSÓ I TORRENTS, Josep
    Pròleg Henzer???
    Poètiques on-line
    Investigador encarregat