Jaume Pòrtulas

 

jportulas@ub.edu

Jaume Pòrtulas és catedràtic emèrit de filologia grega a la Universitat de Barcelona. Ha treballat sobre el món grec arcaic (Píndar, Arquíloc, Homer), la tragèdia grega (Eurípides, sobretot), els pensadors anomenats "Presocràtics" i, més esporàdicament, sobre temes de tradició clàssica.

Autor d'una Lectura de Píndar (Barcelona, Curial, 1977), d'una Introducció a la Ilíada. Homer, entre la història i la llegenda (Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2008) i de "Dos cops jove i dos cops baixat a la tomba." Tradicions biogràfiques i escatologia a la Grècia antiga (RABLB/ Universitat de Barcelona, 2013). Coautor, amb Carles Miralles d'Archilochus and the Iambic Poetry (Roma, Ateneo, 1983) i The Poetry of Hipponax (Roma, Ateneo, 1988); i, amb Sergi Grau, de Saviesa grega arcaica (Barcelona, Adesiara, 2011).

Conferenciant al XXXI Entretiens sur l'Antiquité Classique de la Fondation Hardt de Ginebra (1984). Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (2009). Membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del Consell directiu de la Fundació Bernat Metge i de l'"Aula Carles Riba" de la Universitat de Barcelona. És un dels coordinadors dels "Seminaris a Quatre Bandes," que apleguen estudiosos del Pròxim Orient Antic i del Món clàssic. Entre el 2000 i el 2006 fou president de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics. Ha dirigit setze tesis doctorals. Actualment prepara un nou comentari als llibres XIII-XVI de la Ilíada per a la Fondazione Lorenzo Valla.

 

https://ub.academia.edu/JaumePortulas

 

Publicacions recents

“Repensar-ho tot. Victor Bérard i les ‘segones versions’ homèriques de Lluís Segalà i Carles Riba”, dins de J. Malé (ed.), Les traduccions catalanes dels clàssics. Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2024, pàgs. 85-111.

“Del gimnàs de l’heroi Academos a l’Acadèmia de Plató” dins de J. Pòrtulas & P. Molas (eds.), La idea d’Acadèmia al llarg dels temps. Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2023, pàgs.7-28.

“Traductions homériques en catalan entre 1875 et 1920”, dins de P. Hummel & F.M. Falchi (eds.) Ancient Greek by its Translators. Paris, Philologicum, 2022, pàgs. 168-197.

“La caratterizzazione di Merione nel libro xiii dell’Iliade”, dins de E. Berardi, M. P. Castiglioni, M.-L. Desclos & P. Dolcetti (eds.), Filosofia, storia, immaginario mitologico. Nuovi approcci. Alessandria, Edizioni dell’Orso, 2022, pàgs. 409-421.

“ΟΥΤΕ ΟΜΗΡΟΥ ΟΥΤ' ΑΛΛΟΥ ΠΟΙΗΤΟΥ. Platon et certaines traditions de la poésie hexamétrique grecque”, dins de M.L. Desclos (ed.), Platon citateur: Un exemple de réappropriation par la philosophie des discurs de savoir antérieurs. Paris, Classiques Garnier, 2021, pàgs. 169-185.

“Le tombe del vecchio Esiete e dell’agile Mirina (Il. ii 791-94; 811-14)”, Gaia [Online] xxiv | 2021. URL: http://journals.openedition.org/gaia/1833.

“‘Come una montagna in movimento’. A proposito di una comparazione omerica”, dins de M. Jufresa & F. Mestre (eds.), ÀPOINA. Estudis de Literatura Grega dedicats a Carles Miralles. Barcelona, Societat Catalana d’Estudis Clàssics (IEC), 2021, pàgs. 87-96.

“A propòsit d’un hexàmetre ‘homèric’ (EGF 25 Davies = Adesp. ep. 11 West)”, dins de J.Carruesco, M. Duch, M. Palau & J.J. Pujadas (eds.), Entre Asclepi i les Muses. Un homenatge a Joana Zaragoza. Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 2021, pàgs. 325-342.

“On the Catalogue of Zeus’ Lovers in the Διὸς ἀπάτη”, dins de J.M. Nieto Ibáñez & A. Ruiz Pérez (eds.) Deisidaimonía. Religiosidad y superstición en la Grecia Antigua. Homenaje al profesor Emilio Suárez de la Torre. Berlin, Peter Lang, 2020, pàgs. 127-136.

“Alcune riflessioni sul frammento archilocheo 172 West (= 166 Tarditi) e le sue risonanze omeriche”, dins de G.B. D’Alessio, L. Lomiento, C. Meliadò & G. Ucciardello (eds.), Il potere della parola. Studi di letteratura greca per Maria Cannatà Fera. Alessandria, Edizioni dell’Orso, 2020, pàgs. 319-328.

“Algunes remarques sobre la Patroclia homèrica”, Els Marges 121 (primavera de 2020), pàgs. 50-58.

“En torno al ‘filohelenismo’ de los escolios homéricos”, Fortunatae 32 (2020), pàgs. 577-587.

 

Pendents de publicació

“Who and what was ‘Homer’ in Archaic Times?” dins de A. Bierl et al. (eds.), The Poet of the Greeks: The Genesis and Reception of Homer in Archaic and Classical Greece, Walter de Gruyter.

“ΠΑΙΣ ΠΑΙΖΩΝ. Iliad xv 362-64, Heraclitus, 22 B 52 DK, and Friedrich Nietzsche”. Peitho/Examina Antiqua. Adam Mickiewicz University, Poznan.

“‘Biografias’ tradicionales de Homero”.

 

Departament de Filologia Grega
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona

Tel.: (+34) 93 4035707
Fax: (+34) 93 4039092