Pilar Gómez

pgomez@ub.edu

orcid.org/0000-0001-6560-2836

Researcher ID: N-8421-2013

https://barcelona.academia.edu/PilarG%C3%B3mezCard%C3%B3

Pilar Gómez Cardó és professora titular de filologia grega a la UB. Llicenciada en Filologia Clàssica (1981) per la Universitat de Barcelona, ​​amb premi extraordinari de llicenciatura. Doctora en Filologia Clàssica (1987) per la Universitat de Barcelona (1987), amb premi extraordinari de doctorat. Des de l'octubre del 1981 està vinculada com a docent i investigadora a la Universitat de Barcelona. La tesi de llicenciatura (El discurs A Roma d'Eli Arístides) li va permetre entrar en contacte amb la literatura grega d'època imperial, àmbit d'estudi que no ha abandonat des de llavors. En aquest primer treball va fer una traducció (la primera a una llengua peninsular) d'un dels textos més importants del sofista Eli Arístides. La seva tesi doctoral (La Vida d'Isop entre l'iambe, la faula i la novel·la) li va permetre treballar sobre un gènere literari concret, la faula, però des de la seva funcionalitat dins la narració, assimilable a una novel·la de tall realista, que recull la vida de l'inventor del gènere a la tradició grega. També aquest àmbit d'estudi ha continuat formant part dels seus interessos, especialment pel que fa a la tradició iàmbica i cínica en alguns autors i textos d'època imperial romana.

D'altra banda, forma part del grup de recerca GRAECIA CAPTA des de la seva creació el 2005, que ha estat reconegut novament com a grup consolidat (2014 SGR 1127) per la Generalitat de Catalunya.
El treball sobre autors grecs d'època imperial romana ha estat i serà els propers anys el seu centre d'atenció. L'obra de Llucià, que aborden també des del punt de vista textual i de traducció, ja que participa juntament amb F. Mestre, M. Jufresa i E. Vintró a l'edició i traducció de l'obra completa de Llucià al castellà per a la col·lecció Alma Mater, constitueix el punt principal dels seus interessos de recerca, sense oblidar altres autors coetanis de la Segona Sofística com Plutarc, Eli Arístides o Dió de Prusa. Pel que fa a Llucià, els seus interessos actuals se centren, d'una banda, en la qüestió de la mort i de la representació de l'Hades per oferir aquest aspecte un terreny apte a l'estudi d'aspectes satírics de l'autor que entronquen també amb la tradició cínica. Així mateix, la utilització i manipulació dels gèneres literaris tradicionals per part de Llucià és un altre dels punts del seu interès amb especial atenció a diàlegs breus de tema mític, amb l'objectiu de determinar si la modificació del gènere 'diàleg' crea també un espai satíric, en aquests textos d'aparença estrictament mítica i tradicional; i, de l'altra, en la relació entre paraula i imatge plàstica, art als diàlegs del samosatenc.

 

1. Participació en projectes de recerca

2017-2020: Arte de la palabra y representación de la imagen en el pensamiento y la literatura griega de época imperial. MINECO, FFI2016-77969-P (IP: F.Mestre).

2013-2015: Narrativas griegas de época imperial. MINECO, FFI2012-34861 (IP: F.Mestre).

2010-2012: Recrear el logos: narrativas griegas de época imperial. MICINN, FFI2009-08858 (IP: F. Mestre).

2006-2009. Ser griego en el imperio romano: identidades y convivencia. MCDG - MEC DGICYT, HUM2006-06980. (IP: F. Mestte).

2006-2007. Luciano de Samosata, escritor griego y ciudadano romano. Universitat de Barceloan HUM2006-26507-E/FILO (IP: F. Mestre). 

2003-2006. Ser griego en el imperio romano. MCTE, BFF2003-06348 (IP: F. Mestre).

2003. GRAECIA CAPTA. Literatura i cultura gregues dins l'imperi romà. AJRE, Universitat de Barcelona. (IP: F. Mestre).

 

2. Publicacions

2.1. Llibres

P. Gómez – E. Vintró, Luciano. Obras VII, Madrid, C.S.I.C. [Colección Alma Mater de autores griegos y latinos], 2021. ISBN 978-84-00-10892-2.

Gómez, Pilar i Borrell, Esperança (eds.) Omnia mutantur. Canvi, transformació i pervivència en la cultura clàssica, en les seves llengües i en el seu llegat., Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2016.

F. Mestre – P. Gómez, Three centuries of Greek culture under the Roman Empire. Homo Romanus Graeca oratione,Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2014, 480 pàgs. ISBN: 978-84-475-3717-4.

Mestre, Francesca, Vintró, Eulàlia i Gómez, Pilar (eds.) Som per mirar. Estudis de filologia grega oferts a Carles Miralles, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2014.

Gómez, Pilar, Ferreira, Delfim i de Oliveira, Maria (eds.), Plutarco entre mundos: visôes de Esparta, Atenas e Roma, Imprensa da Universidade de Coimbra, 2014.

Vintró, Eulàlia, Mestre, Francesca, Gómez, Pilar (eds.) Homenatge a Montserrat Jufresa, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2012.

Mestre, Francesca i Gómez, Pilar (eds.) Lucian of Samosata. Greek Writer and Roman Citizen, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2010.

Borell, Esperança i Gómez, Pilar (eds.) Artes ad humanitatem I, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2010.

Gómez, Pilar i Miralles, Carles, La mitología griega, UOC, 2006.

Jufresa, Montserrat, Mestre, Francesca, Gómez, Pilar i Guilabert, Pau (eds.) Plutarc a la seva època: paideia i societat, Barcelona, Sociedad Española de Plutarquistas, 2005.

Gómez, Pilar i Miralles, Carles, Literatura y civilización griegas, UOC, 2004.

 

2.2. Altres publicacions (una selecció)

«El magisterio de los segundos sofistas, según Filóstrato». Stylos 30, 2021, pp. 155-181. ISSN 0327-8859. [https://doi.org/10.46553/sty.30.30.2021.p155-181].

«Ressenya a: Ruiz-Montero, Consuelo, Aspects  of  Orality and  Greek Literature in the Roman Empire. Pierides Studies in Greek and Latin Literature 8, Newcastle, Cambridge Scholars Publishing, 2019, 389 pp. ISBN ‎978-1527538115», Emerita 89/2 (2021), pp. 375-378. ISSN 0014-1453. [https://doi.org/10.3989/emerita.2021.v89.i2]. ISSN 013-6662.

«Tras las huellas de Homero: una geografía vital y literaria de Elio Arístides». J. de la Villa et al. (eds.), Forvm Classicorvm, vol I, Madrid, Guillermo Escolar Editor, 2021, pp. 523-530.

«Ressenya a: Sotera Fornaro, Un uomo senza volto. Introduzione alla lettura di Luciano di Samosata, Bolonia, Pàtron Editore, Eikasmos, Sussidi 6, 2019, 246 pp., ISBN 978-88-5553-457-4», Estudios Clásicos 159, 2021, pp. 154-156. ISSN 0014-1453. [https://doi.org/10.48232/eclas.159.10].

«Basilio de Cesarea: leer literatura griega entre retórica y teología». M. López Salvá (ed.), En los albores del cristianismo, Reus, Rhemata [Monografías Rhemata, vol. VI], 2021, pp. 289-308. ISBN/EAN: 978-84-120209-3-9.

«La retórica del engaño: Luciano y los προγυμνάσματα en Alejandro o un falso adivino», Papers on Rhetoric 17(XV), 2020, pp. 149-164. ISSN 1721-2707.

«Elio Aristides: el sofista enfermo y el elixir de la palabra». J.C. Bacarat Jr. – M-A. de Oliveira Silva (orgs.), A escrita grega no Império Romana. Recepçâo e transmissâo. Porto Alegre (Brasil), UFRGS Editora, 2020, pp. 87-109. ISBN 978-65-5725-027-3.

«Maratón en el recuerdo: emblema y tópico entre la Atenas clásica y la Grecia romana», Prometheus 46(1), 2020, pp. 90-111. ISSN 0391-2698.

«Lucien et la polygraphie de la mort», Synthèses & Hypothèses 1 (« Polygraphies antiques. Variété des formes, unité des œuvres »), 2020. [http://publis-shs.univ-rouen.fr/eriac/index.php?id=791].

«Una mirada terrible: usos iconogràfics de Medusa en època imperial», Anuari de filologia. antiqua et mediaevalia (anu.filol.antiq.mediaeualia) 10.2, 2020, pp. 27-41. ISSN 2014-3186. [https://doi.org/10.1344/AFAM2020.10.2.4].

«Heracles como paradigma: presencia y función del héroe tebano en las Vidas de Plutarco». J. A. Clúa Serena (ed.), MYTHOLOGICA PLUTARCHEA. Estudios sobre los mitos en Plutarco. Madrid, Ediciones Clásicas, 2020, pp. 181-193. ISBN 978-84-7882-854-0.

«Menippus, a truly living ghost in Lucian’s Necromancy». D. Romero-González, I. Muñoz-Gallarte & G. Laguna-Mariscal (eds.), Visitors from beyond the Grave. Ghosts in World Literature, Coimbra, Coimbra University Press, 2019, pp. 47-64. ISBN 978-989-26-165-7.

«Reseña a: Baumbach, Manuel, Von Möllendorff, Peter, Ein literarischer Prometheus. Lukian aus Samosata und die Zweite Sophistik. Heidelberger Studienhefte zur Altertumswissenschaft, Heidelberg, Universitätsverlag Winter GmbH, 2017, 269 pp. Emerita LXXXVII 2 (2019), pp. 378-380.

«Converses a l’inframon, un contrapunt de la història», Anuari de filologia. antiqua et mediaevalia (anu.filol.antiq.mediaeualia)9.2, 2019, pp. 71-84. ISSN 2014-3186. [https://doi.org/10.1344/AFAM2019.9.2.8].

«Tres notas sobre el Juicio de Paris». Lıburna 14 [Mayo 2019], pp. 259–273, ISSN: 1889-1128.

«El arte de la palabra y palabras de arte: narración, diálogo y descripción en Luciano». Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosofía, Política, Humanidades y Relaciones Internacionales, año 21, nº 41. Primer semestre de 2019. Pp. 233-256. ISSN 1575-6823 e-ISSN 2340-2199 [https://doi.org/10.12795/araucaria.2019.i41.11].

F. Mestre – P. Gómez, «Llucià i el culte imperial». Anuari de filologia. antiqua et mediaevalia (anu.filol.antiq.mediaeualia)8/2018, pp. 560-574. ISSN 2014-1386

«Apuntes de un sofista cristiano en torno a la literatura griega: Ad adulescentes de Basilio el Grande», Emerita LXXXVI 2 (2018), pp. 277-301. [https://doi.org/10.3989/emerita.2018.04.1733].

F. Mestre – P. Gómez, «The Heroikus of Philostratus: A Novel oh Heroes, and more». M.P. Futre Pinheiro et alii (eds.), Cultural Crossroads in the Ancient Novel. Berlin/Boston, Walter de Gruyter, 2018, pp. 107-122. ISBN 978-1-5015-1195-0.

«Formas de la guerra en la creación literaria de Luciano de Samosata: metáfora, parodia, mito o realidad». M.G. Barandica et alii (eds.), Tendecia bélica y pacifismo en la antigüedad clásica grecorromana, Mendoza, UNCuyo, 2018, pp. 33-58. ISSN 2618-4214. [https://simposiomendoza2016.wordpress.com/publicacion-de-actas/].

«Dos farsantes en acción: Alejandro y Peregrino, o la retórica de la religión en Luciano». A. Camerotto / S. Masso (eds.) La satira del successo. La spettacolarizzazione della cultura nel mondo antico (tra retorica, filosofia, religione, potere e società). Milano-Udine, Mimesis Edizioni, 2017, pp. 375-411. ISBN 9788857537368.

«Una batalla, dos relatos: Temístocles en Salamina entre Heródoto y Plutarco». M. Sanz Morales et alii (eds.), La (inter)textualidad en Plutarco. Cáceres, Servicio de Publicaciones de la UEX, 2017, pp. 109-120. ISBN 978-84-9127-002-7. [https://doi.org/10.14195/978-989-26-1444-1].

«Le Pérégrinos de Lucien: un spectacle de la mort peu édifiant». Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica. 31-32 (2016), pp. 119-141. ISSN 0213-6643. [https://doi.org/10.2436/20.2501.01.65].

«Voces del Hades, decretos del más allà: la consulta a los muertos en Luciano», Revista de Estudios Clásicos 43 (2016), pp. 97-128. [http://www.illcuncuyo.com.ar/publicaciones/revista-de-estudios-clasicos].

«Las manos de Maratón: de la narración histórica a la declamación sofística». J. de la Villa et al. (eds.), Ianua Classicorum. Temas y formas del Mundo Clásico, vol. 2, Madrid, Ediciones Clásicas, 2015, pp. 155-162.

 

3. Participacions rellevants en congressos, simposis i jornades

«Alejandro Magno en Luciano de Samosata: uso retórico de una figura histórica». Literatura e Historia en el Mundo Clásico. Simposio de la S.E.E.C. Fundación Pastor. (Madrid). 26-27 de noviembre de 2021.

«Retorización de la memoria histórica: Alejandro Magno en Luciano de Samosata». III Encuentro Iberoamericano de Retórica / V Congreso Internacional de Retórica e Interdisciplina / VI Coloquio Nacional de Retórica: Las tramas retóricas de las memorias. Instituto de Lingüística, Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Buenos Aires (Buenos Aires, Argentina). 10 y 12 de noviembre de 2021.

«El magisterio de los segundos sofistas, según Filóstrato». XVIII JORNADAS DE ESTUDIOS CLÁSICOS: Maestros y discípulos en el mundo grecolatino. Pontificia Universidad Católica Argentina. Departamento de Letras y el Instituto de Estudios Grecolatinos "Prof. Francisco Nóvoa" (Buenos Aires, Argentina). 21 y 22 de octubre de 2021.

«Crisis en el Olimpo: la revuelta de Momo y la identidad religiosa en el s. II d.C.». XXVI SIMPOSIO NACIONAL DE ESTUDIOS CLÁSICOS / II CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE EL MUNDO CLÁSICO: IDENTIDADES EN CRISIS. ITINERARIOS Y PERSPECTIVAS. Universidad Nacional del Nordeste (Resistencia -Chaco, Argentina). 31 d’agost-3 de setembre de 2021.

«Las mujeres muertas de Odiseo: locuaz silencio en el Hades». IV Jornadas Internacionales y V Nacionales de Estudios Clásicos ORDIA PRIMA: “Lectura y reescritura de textos clásicos”. Universidad Nacional de Córdoba (Argentina). 19-21 de maig de 2021.

«Hermias o cómo denigrar a los filósofos paganos y convencer en el intento». VII CICLO DE CONFERENCIAS. ESTUDIOS INTERDISCIPLINARES EN CRISTIANISMO ANTIGUO: PRIMEROS CRISTIANISMOS Y SU DIFUCIÓN. Universidad Complutense de Madrid. 19 d’abril de 2021.

«La història, una mestra oblidada». XVI JORNADES DE FILOSOFIA A LLEIDA: “QUIN MÓN ENS ESPERA?”. Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida). 5-6 de març de 2021.

«Atenágoras de Atenas y el ambiente religioso del s. II d. C.». VI CURSO INTERNACIONAL DE CRISTIANISMO ANTIGUO: ESTUDIOS INTERDISCIPLINARES. Universidad Complutense de Madrid. 27 de gener de 2020.

«La retórica del poder y el poder de la retórica: el prestigio del logos en el mundo griego antiguo». IV CONGRESO INTERNACIONAL DE RETÓRICA E INTERDISCIPLINA/V COLOQUIO NACIONAL DE RETÓRICA: «RETÓRICA Y LENGUAJES». Santa Fe (Argentina). 6-8 de novembre de 2019.

«El mito de Homero en Relatos Verídicos de Luciano». JUNIO CLÁSICO. Santa Fe (Argentina). 4 de novembre de 2019.

«Tras las huellas de Homero: por una geografía vital y literaria de Elio Arístides». EL FORO DE LOS CLÁSICOS. XV CONGRESO DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ESTUDIOS CLÁSICOS. Valladolid. 15-19 de juliol de 2019.

«Odisseu i les dones –vives i mortes». LES DONES EN EL MÓN ANTIC. SCEC (Institut d’Estudis Catalans). Barcelona. 1-5 de juliol de 2019.

«’No hay rosas sin espinas’: Basilio el Grande y su Ad adulescentes». EN LOS ALBORES DEL CRISTIANISMO: ESTUDIOS INTERDISCIPLINARES. Universidad Complutense de Madrid. 11 de març de 2019.

«Evocaciones de Maratón en la literatura griega de época imperial». TIME PRESENT AND TIME PAST: REPRESENTATIONS OF THE PAST IN ANCIENT GREECE. Institut Català d’Arqueologia Clàssica.Tarragona. 5-6 de novembre de 2018.

«Teixint històries d'amistat: relat oral, ficció i construcció narrativa en el Tòxaris de Llucià». JORNADES INTERNACIONALS SOBRE EL MÓN CLÀSSIC EN HONOR DE CARLES MIRALLES. Barcelona. 18-19 de gener 2018.

«El arte de la palabra, palabras de arte en Luciano». Seminari Filologia e Letteratura Classica a Bologna (FLCB) 2014/2015. Bologna. (Italia). Febrer 2015.

«Dos farsantes en acción: Alejandro y Peregrino, o la retórica de la religión en Luciano». La satira del successo. Seminario Internazionale Università Ca´Foscari. Venezia (Italia). 2-4 de desembre de 2014.

«Le Pérégrinos de Lucien : un spectacle de la mort peu édifiant». Deuxièmes rencontres franco-catalanes sur l'Antiquité classique Colloque international : « Morts héroïques, morts infâmes ». Université Paris-Sorbonne. Paris (France). 13-14 d’octubre de 2014.

«Dialogue et faux dialogue : énontiation de la mort chez Lucien»- Journée d’Études : Le genre du dialogue à l'époque de la Seconde Sophistique. Université Blaise Pascal. Clermont-Ferrand (France). 29 de novembre de 2013.

«Marathon et l'identité grecque au IIe siècle après J.C. : du mythe au lieu commun». LES «LIEUX DE MÉMOIRE» DANS L'ORIENT GREC À L'ÉPOQUE ROMAINE. Universtí de Laussanne. Lausanne (Suïsse). 6-8 d’abril de 2011. 

«El grajo de Esopo: Luciano y la tradición yámbica». V COLÓQUIO INTERNACIONAL GIPSA LUCIANO E A TRADIÇÃO LUCIÂNICA. Ouro Prêto (Brasil). 13-18 d’abril de 2009.

«Gastronomic philosophy, or the pepaideumenos as parasite». INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON LUCIAN OF SAMOSATA. Adiyaman (Turkey). 17-19 d’octubre de 2008.

 

4. Direcció de treballs 

4.1. Tesis doctorals

Matías Fernández Robbio: «La poesía de un prosista: comentario filológico a los epigramas atribuidos a Luciano de Samosata», defensada a la Facultad de Filosofía y Humanidades, Universidad Nacional de Córdoba (Argentina), el 19 d’agost de 2021, amb la màxima qualificació: Excel·lent.

[en codirecció amb el dr. Joan Mateo] Dimitrios Vlachopoulos: «Métodos de aprendizaje del griego antiguo en la educación superior y uso de las nuevas tecnologías: La construcción de una comunidad de aprendizaje virtual», defensada a la Universitat de Barcelona, el 29 de juny de 2009, qualificada amb Excel·lent cum laude.

 

4.2. Treballs Finals de Grau:

Ismael El Bahraoui Pérez: «Entre el camp i la biblioteca, les Cartes rústiques de Claudi Elià». Universitat de Barcelona. Curs 2020-2021.  

Leia Jiménez Torres: «Πότνιαι μητέρες: estudi i traducció del poema Mègara». Universitat de Barcelona. Curs 2018-2019.

 

5. Gestió

Secretària del Departament de Filologia Grega. Universitat de Barcelona. 1992-1998. 

Sotscoordinadora de Grec de les proves d’accés a la universitat. Universitat de Barcelona. 1993-2001. 

Coordinadora d’accés de la Universitat de Barcelona. 2001-2005. 

Coordinadora de les Proves d’accés a la universitat (PAU-batxillerat, CFGS, MG25 i 45 anys) de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Des de 2005.