Des de finals del segle passat BITECA (Bibliografia de textos catalans antics) duu a terme una tasca de recollida i estudi sistemàtic de les filigranes de manuscrits i impresos catalans, com a part de l'estudi codicològic dels testimonis i com a eina auxiliar per determinar la datació i la procedència dels volums. La intenció dels compiladors de BITECA és aconseguir material fiable i complementari al que ofereixen els repertoris clàssics (Briquet, Piccard, Valls, etc.) que, excepte honroses excepcions, deixen en segon terme el paper peninsular. Aquesta manca d'atenció als papers medievals hispànics en els repertoris té com a conseqüència que les nostres filigranes, encara que siguin similars a les documentades, per les seves dimensions o per variacions significatives en el disseny del motiu, no es corresponen amb les recollides en els repertoris. D'aquí la necessitat del treball que el grup de recerca realitza.
El sistema de reproducció pel qual es va optar en un primer moment va ser el del calc o de la còpia a escala, reproduint, per tant, no només les particularitats del motiu sinó també les seves mesures i posició entre corondells. Darrerament, i sempre que és possible, es realitzen també reproduccions fotogràfiques acompanyades d'una regla que permeti recuperar la dimensió original.
Fins al moment hem reunit més de 700 marques d'aigua que corresponen a uns 70 motius diferents, organitzats per al seu estudi en vuit grups.
La publicació d'aquest corpus reproduït a mida real resultava problemàtica si s'optava pel format tradicional en llibre, ja que per mantenir les dimensions de les marques d'aigua el volum resultant seria de grans dimensions i difícilment financiable. Afortunadament, i gràcies als avenços informàtics, que permeten comptar amb eines de gran qualitat per al tractament gràfic, s’ha optat per publicar a la xarxa, la qual cosa ha suposat que tot el material recopilat sobre paper hagi hagut de rebre un tractament específic per adaptar-se al format digital.
Centrant-nos en el tractament de les filigranes, el primer pas va ser escanejar els calcs obtinguts en paper per transformar-los en arxius digitals amb format PDF. Per al tractament de tot aquest material gràfic recopilat en suport físic, es van emprar dues eines informàtiques bàsiques: la tauleta gràfica, que ens permet dibuixar en l'ordinador amb la mateixa rapidesa que ho faríem sobre el paper però amb major precisió, i el programa informàtic Adobe Illustrator CS5, que disposa de dues funcions molt útils per a aquest projecte. Una és el sistema de capes, que possibilita situar l'original en una capa inferior i bloquejar-lo, preservant-lo, i treballar en una capa superior de la mateixa manera que fèiem físicament amb els calcs. L'altra funció és el dibuix amb guies que ens assenyala les distàncies claus per transportar una imatge que havia estat obtinguda d'un dibuix a mà alçada amb mesures.
La possibilitat de crear diverses capes en el camp de treball permet col·locar en una capa inferior el document escanejat i bloquejar-ho perquè no puguem alterar-lo o eliminar-lo per error. Bloquejar aquest document no el torna invisible, així que es pot aprofitar com a base per al treball en les capes superiors, on es repassen les línies que perfilen les filigranes utilitzant la tauleta gràfica com un llapis de precisió. La manera de treballar és similar al que es va seguir per reproduir les filigranes a través del calc amb paper vegetal, només que aquí el calc es fa de manera digital:
Amb l’«Eina Ploma» es van creant punts d’«ancoratge» en els llocs clau per construir la figura, després, amb els gestors que neixen d'aquestes, es va orientant el ‘traçat’ en la direcció i curvatura adequada.
El sistema de guies, en canvi, consisteix en una sèrie de marques superposades al document (no dibuixades en ell) que indiquen la distància i el lloc per on volem que passi un «traçat», la qual cosa ens serveix d'ajuda a l'hora de transferir al format digital les filigranes reproduïdes a mà alçada amb mesures. Aquestes guies funcionen com una espècie de quadrícula personalitzada que facilita el treball amb l’«Eina Ploma» ja que permet situar de manera força precisa tant el lloc en en què s'han de col·locar els punts ‘àncora’ com l'orientació del ‘traçat’ que els uneix.
Per a aquestes línies creades amb l’«Eina Ploma» s'ha emprat un gruix de 2 pt, en canvi per a les línies dels corondells i les que marquen la vora d'una filigrana incompleta, creades ambdues amb l’«Eina de Segment de línia», s'ha emprat un gruix d'1 pt, utilitzant-se a més el traçat discontinu de 12 pt entre buit i guió per al segon cas. S'ha pretès ser estrictament fidel a la singularitat de cada filigrana així que, encara que s'han corregit les línies lleugerament vacil·lants pròpies dels dibuixos amb llapis, s'ha respectat al màxim les petites deformitats que l'ús havia creat en el filferro i que es van transmetre al paper en la seva fabricació.
La identificació, organització i classificació de les filigranes s'ha realitzat prenent com a referència el repertori de Briquet, però agrupant els motius per categories per simplificar les cerques.
Afortunadament l'estat de la recerca en marques d'aigua accessibles en format electrònic ha avançat molt en les últimes dècades, i disposem d'un bon nombre de models que ens han guiat a l'hora de preparar el corpus recollit en BITECA. L'opció de la recerca actual és prendre com a punt de partida el llibre imprès, ampliar el corpus i oferir els materials en pàgines www (vid. supra) en les quals sol ser possible la cerca a través de bases de dades.
En el nostre cas concret, hem optat pel següent model de visualització de les filigranes digitalitzades procedents de les recerques de BITECA: es mostra a la dreta la reproducció exacta del motiu acompanyat d'una regla mil·limetrada, i a l'esquerra una sèrie de dades complementàries:
Totes aquestes imatges es vincularan a BITECA, de manera que des de la descripció del manuscrit o de l'imprès es podrà accedir a una pàgina amb la reproducció de les seves filigranes enllaçant amb una pàgina específicament dedicada a aquestes reproduccions (http://stel.ub.edu/biteca/html/ca/filigranes_motius.html), allotjada en un domini creat per difondre les recerques del grup d'investigadors que formen BITECA: http://stel.ub.edu/biteca.
La cerca pot realitzar-se seguint l’Arbre de motius o bé emprant el Cercador, que ofereix la possibilitat de buscar per un motiu indicant també les seves dimensions (en mil·límetres) amb un marge de tolerància que per defecte està fixat en 3 mm, però que l'usuari pot ajustar a conveniència.
En l'actualitat tota la informació s'ofereix en català. En una segona fase es podrà escollir la llengua de consulta entre català, castellà i anglès.
Gemma Avenoza, Lourdes Soriano, Elena Cañizares
Febrer de 2016
