Vés al contingut

Vida y juicio crítico del maestro fray Luis de León

Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699-1781), erudit i polígraf, un dels màxims representants de la primeria del Segle de les Llums. Catedràtic de Dret a la Universitat de València i Bibliotecari del Rei a Madrid, es retirà finalment a la seva vil•la natal on morí mentre preparava l’edició de l’obra de Joan Lluís Vives. Amb la seva extensa obra, de gran rigor metodològic, lligà la tradició reformista hispànica, ancorada en l’erasmisme, amb els nous corrents del pensament europeu.

    Època
    Il·lustració
    Any
    Tipologia textual
    biografia

    Ingeni, eloqüència, bon gust, claredat, naturalitat, imitació, inclinació natural, facilitat, decòrum, versemblança.

    El 1759 es funda la Companyia de Llibreters i Impressors de València, que, d’acord amb els consells de Maians, se centra a publicar edicions bilingües d’autors llatins, amb les traduccions realitzades per humanistes castellans. Entre les obres que veuen la llum gràcies a aquesta col·laboració, es compten les Poesías propias y traducciones de Fr. Luis de Leónen benefici de la qual Maians prepara una Vida y juicio crítico del maestro fray Luis de León (1761). 

    El prefaci, amb una funció didàctica i de reclam comercial, ofereix una extensa biografia i bibliografia del poeta. En general, una i altra apareixen barrejades i, tanmateix, la darrera part de la vida està dedicada de manera exclusiva a l’obra de Luis de León, incloses les seves edicions.  Sobretot, Maians vol deixar constància de les diverses edicions de cadascun dels textos que coneix de l’autor, esmenar falses atribucions i destacar el valor global de la seva obra, que presenta com a model estilístic.  

    En el marc de l’anàlisi i interpretació de les obres de Luis de León, Maians defineix la poesia com a ficció que imita la naturalesa de manera versemblant. Més que reflexions d’aquesta mena, però, la vida de Luis de León inclou crítica estilística. A finals dels anys trenta, Maians converteix aquest poeta en l’autor més elogiat de la segona versió (1739) de l’Oración en alabanza de las elocuentísimas obras de don Diego Saavedra Fajardo per haver sabut seguir Luis de Granada en el seu esforç per donar «fuerza, eficacia y natural dulzura al lenguaje español» (1739: 126). D’acord amb aquest mèrit, és natural que en la seva vida insisteixi sobretot en l’eloqüència, la propietat, la brevetat, l’ordre, la senzillesa, la claredat, l’amenitat i l’harmonia dels seus versos.

    Arias Montano, Ambrosio de Morales, Francisco de Rivera, Juan de la Cruz, Horaci, Píndar, Virgili, Tibul, Petrarca, Bembo i Juan Interián de Ayala.

    Manuscrits i edicions

    Maians, Gregori. «Vida del maestro fray Luis de León». A: Obras propias y traducciones del latín, griego y toscano, con la paráfrasis de algunos salmos y capítulos de Job. Tercera impresión nuevamente añadidaed. Gregori Maians. València: Josep Tomàs Lucas, 1761, sp.

    Poètiques on-line
    Investigador encarregat