Tractat retòric dividit en quatre llibres, que corresponen a quatre de les cinc parts de la disciplina; inventio, dispositio, elocutio i actio. Cada llibre al seu torn també està dividit en diferents "institucions". L'edició és bilingüe, en llatí i castellà, i fou imprès a dues columnes. La traducció castellana va ser feta pel mateix Olzina i no és un simple suport per al text llatí, ja que s'adequa a la llengua vulgar i alguns dels exemples són diferents, alguns procedeixen de l'Araucana d'Ercilla.
Biografia de Francesc Vicent Garcia, situada als prolegòmens de L’harmonia del Parnàs, edició prínceps de l’obra poètica del Rector de Vallfogona. L’objectiu del text és canonitzar la poesia del Rector de Vallfogona, recuperant el prestigi perdut del poeta durant pràcticament un segle des de la seva mort. Els paràmetres que fa servir l’autor a l’hora de valorar la figura de Garcia són purament barrocs: el seus trets preeminents són l’ingeni, del qual se’n deriva l’agudesa, i la vida desenganyada a la rectoria de Vallfogona.
Dolencias de la crítica fou escrit per Antoni Codorniu l'any 1760 amb l'objectiu de mostrar a «la estudiosa juventud» els diversos mals que afecten l'art de la crítica literària i, sobretot, separar-la de la «Moda».
A la Crítica de reflexión Mateu i Sans censura El Criticón de Baltasar Gracián, obra estrictament coetània, a través d'un examen minuciós del text i un marc de ficció al voltant d’aquest examen, que vol reforçar, per una banda, el caràcter erudit de la censura i, per l’altra, que vol deixar en evidència l’autor aragonès. Ara bé, alguns arguments són capciosos i tenen poc fonament, els realment rellevants són els que tenen una base teòrica.
Auctor(itas) in fabula. Figuracions d’autor en la ficció
Universitat de Barcelona 10|11 novembre 2016
Tot i la sentència de Roland Barthes sobre “La mort de l’auteur” (Manteia, 1968), la relativització de la seva funció dins del text literari a "Qu'est-ce qu'un auteur?" (1969) de Michel Foucault i el pes determinant que el post-estructuralisme, l’estètica de la recepció i la desconstrucció han concedit al crític i al lector en el procés de configuració del sentit
Les reflexions teòriques sobre literatura del Renaixement i del Barroc s’han presentat molt sovint com un conjunt de preceptes destinats a subministrar un mètode i unes normes per a la creació literària, de manera que la relació entre teoria i praxis es reduiria a la simple aplicació de conceptes dogmàtics per part d’uns escriptors poc agosarats.
El maig de 2008 inauguràvem el I col·loqui Mimesi i anunciàvem una tríada de col·loquis, que ara, tres anys i mig després, aconseguim culminar. L’objectiu era revisar el sistema teòric que articulen les poètiques del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració, fixar el sentit dels conceptes clau, precisar-ne la jerarquia, analitzar-ne l’evolució i, en definitiva, oferir un estat de la qüestió de la investigació sobre aquest àmbit.
Conceptes clau de la poètica renaixentista: una recreació del llegat clàssic
Universitat de Barcelona 8|9 octubre 2009
Al Renaixement, i més específicament al Renaixement nord-italià, la reflexió sobre literatura assoleix un nivell altíssim de subtilitat i de precisió. El renovat interès per la poètica deriva del descobriment de noves poètiques clàssiques, de la millor aproximació a les poètiques ja conegudes (o no del tot desconegudes), d’una major difusió i una més rigorosa interpretació de tots aquests materials, i del nou lloc que ocupa la disciplina als studia humanitatis, sigui com a matèria independent, sigui com a introducció a la poesia o com a colofó a la retòrica i a la gramàtica.
