Vés al contingut

Memorial de Manaments i Advertències

Barcelona (?-1598), d'on va ser bisbe des de 1576. Publicà dos Edictes en català en contra de les comèdies a la seva diòcesi, el primer l'any 1591 i el segon el 1597. La seva darrera publicació al voltant del tema fou el Memorial de Manaments i Advertències.  

    Època
    Renaixement
    Any
    Tipologia textual
    tractat moral

    Teatre, actors, oci, mala influència; censura; prohibició del teatre.

    És un memorial que l'autor dedica a Miquel Masnovell ,"Pare de la Província de Catalunya de l'orde de San Francesc", i que va adreçat als sacerdots, confessors, rectors i capellans. Està dividit en 12 capítols i la finalitat és fer comprendre als eclesiàstics "lo que han de saber, ensenyar y fer, per cumplir tots en son offici". S'ocupa bàsicament de la confessió i de la penitència. A l'epístola inicial, de caracter introductori, Loris indica que fou compost per instruir els confessors "que no són tan doctes, y tenen menys capacitat, y major necessitat. Y per ço lo havem fet imprimir en llengua vulgar cathalana: per a que estos tals millor lo entengan, y més fàcilment ells se ajuden y confessen [...] y per occasió de las cosas més comunas que tocan als Penitents y Confessors". L'escrit parla del català com a llengua de comunicació entre els eclesiàstics i els feligresos. També s'insisteix en el fet que els professors han de fer passar la doctrina als alumnes en català: "que façan passar als minyons bons llibres, y que cada dia de la semmana canten una vegada la doctrina en Romanç Cathalà". 

    Entre les qüestions prohibides i que són pecat, ja al capítol primer, hi apareix el teatre i tot allò que l'envolta. Trobem també la idea plenament instaurada que els actors són en general gent deshonesta.  L'oci és durament criticat i cal "fugir de la ociositat perquè lo excés en estas cosas és seminari de grans peccats" (p. 11). Hi ha tot una llista d'allò que són pecats mortals o venials i fa referència explícita a un bon nombre d'oficis per tal de prohibir que la gent treballi en dies de festa, ja que s'han de dedicar a santificar-la anant a missa. Per exemple, en primer lloc, Loris fa referència als sabaters (p. 62): "si lo sabater ha esvirat moltas sabatas lo dia de la Festa, sens justa causa" està cometent un pecat. També parla dels cirurgians i barbers, etc. No treballar en dia de festa, però, no significa que hagin de freqüentar els espectacles teatrals, sinó dedicar-se a allò que mana el precepte eclesiàstic.

    El memorial no té cap intenció de fer teoria literària i és un document únicament adreçat als eclesiàstics. Tanmateix, palesa la situació del teatre i s'insereix en la controvèrsia sobre les comèdies. 

    Manuscrits i edicions

    Loris, Joan Dimas. Memorial de Manaments y Advertencias del molt Illustre y Reverendissim Señor don Joan Dymas Loris Bisbe de Barcelona y del Consell de sa Magestat. Barcelona: Rafel Nogués Llibreter, 1598. *

    Bibliografia específica:
    Poètiques on-line
    Investigador encarregat