Als Rhetorice prolegomena proposa una llista de 80 autors retòrics de l’antigüitat i del seu temps, així com de lectures. En una reedició de 1565, hi proposarà una classificació dels discursos. Li segueix un breu resum de retòrica (inventio, elocutio, dispositio).
El De copia rerum... és una exposició pedagògica del valor de la invenció com a tècnica per trobar arguments, i de l’amplificació subsegüent. Cada definició és acompanyada d’exemples pràctics, exercicis que inclouen fragments d’autors coneguts (o de la seva pròpia collita, per ex. La Comedia Thalassina). Al segon llibre, anomenat De inventione, hi exposa l’exordi, la narració, la contentio i la peroració, sempre amb exercicis i exemples: seus, de l’oració fúnebre de Joan de Salaia, de discursos públics. Esmenta també la demostratio i el gènere deliberatiu.
La pars secunda s’obre amb una discussió sobre l’elocució i l’actual decadència de la retòrica. S’hi censura tambés els abusos de la preceptiva, recomanant-se tornar simplement a Ciceró. Al fil d’aquesta discussió, s’exposen les regles de l’elocució, amb referències a la copia verborum, i nous exercicis estilístics. Hi ha consells sobre l’elegància i la dignitas en el discurs, i acaba amb una catalogació de figures discursives. El segon llibre s’obre amb un diàleg viu sobre la teoria i la pràctica retòriques, amb referències a l’activitat a Atenes i Roma, i als “entrenaments” dels estudiants. S’hi despleguen una sèrie de discursos (“declamacions”) dels estudiants, aptes per a diferents contextos, que deriven en una argumentació sobre el ciceronianisme. Al capdavall, Palmireno substitueix l’exposició per un conjunt de textos hàbilment confrontats.
La tertia & ultima pars està dedicada a la memòria i l’acció oratòria. Hi ha exemples de ritme, i de recurs als llocs i tècniques coneguts, així com referències a importants tractats sobre memòria. El tractat acaba amb recomanacions per a l’actio, l’execució del discurs, amb referències a l’actitud corporal. L’opuscle es completa amb diferents fragments textuals (declamacions contradictòries, fragments de comèdies, etc.).
Les diferents reedicions hi introdueixen variants significatives: la modificació del catàleg de retors, inversions en l’estudi dels arguments, augment d’exemples en algunes parts, introducció de noves faules (fins i tot en castellà, en un tractat de retòrica llatina), afegit de prefacis, i supressió d’alguns fragments més personals.
