És un memorial que l'autor dedica a Miquel Masnovell ,"Pare de la Província de Catalunya de l'orde de San Francesc", i que va adreçat als sacerdots, confessors, rectors i capellans. Està dividit en 12 capítols i la finalitat és fer comprendre als eclesiàstics "lo que han de saber, ensenyar y fer, per cumplir tots en son offici". S'ocupa bàsicament de la confessió i de la penitència. A l'epístola inicial, de caracter introductori, Loris indica que fou compost per instruir els confessors "que no són tan doctes, y tenen menys capacitat, y major necessitat. Y per ço lo havem fet imprimir en llengua vulgar cathalana: per a que estos tals millor lo entengan, y més fàcilment ells se ajuden y confessen [...] y per occasió de las cosas més comunas que tocan als Penitents y Confessors". L'escrit parla del català com a llengua de comunicació entre els eclesiàstics i els feligresos. També s'insisteix en el fet que els professors han de fer passar la doctrina als alumnes en català: "que façan passar als minyons bons llibres, y que cada dia de la semmana canten una vegada la doctrina en Romanç Cathalà".
Entre les qüestions prohibides i que són pecat, ja al capítol primer, hi apareix el teatre i tot allò que l'envolta. Trobem també la idea plenament instaurada que els actors són en general gent deshonesta. L'oci és durament criticat i cal "fugir de la ociositat perquè lo excés en estas cosas és seminari de grans peccats" (p. 11). Hi ha tot una llista d'allò que són pecats mortals o venials i fa referència explícita a un bon nombre d'oficis per tal de prohibir que la gent treballi en dies de festa, ja que s'han de dedicar a santificar-la anant a missa. Per exemple, en primer lloc, Loris fa referència als sabaters (p. 62): "si lo sabater ha esvirat moltas sabatas lo dia de la Festa, sens justa causa" està cometent un pecat. També parla dels cirurgians i barbers, etc. No treballar en dia de festa, però, no significa que hagin de freqüentar els espectacles teatrals, sinó dedicar-se a allò que mana el precepte eclesiàstic.
