serè, clar, net, ras
Category: 

Fitxes de refranys

Mostrant 321 - 340 de 403 (pàgina 17 de 21)
Textordenació ascendent Llengua o varietat
Es mestral és sa granera del cel català
Es mestral és es raspai d'es cel català
Enero heloso, Febrero nevoso, Marzo ventoso, Abril lluvioso, Mayo pardo y San Juan Claro [sic, mayúscula], labrador prepara los bueyes y el carro castellà
En invierno noche sombría, el siguiente, hermoso día castellà
En invierno noche muy clara, el sol que sigue no da la cara castellà
El vent aragonès | no plou ni aclareix; | quan s'hi posa, se coneix català
El maestral agrana el cel català
Èga burvanda da séira, da duman dut in stéilla ladí (dolomític)

E' temp masê 'd nota e' dura quant d'una mela còta

romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)

Dixe el pastor: Ciaro a matina, ciò sù el bastón e camina

vènet

Dieu'ns perchüra d'ün bun favrer, / e'l Segner ans dett' ün bel marz cler

romanx (retoromànic de Suïssa)
Días e mañás de xiadas, sol tépedo e noites craras gallec
Decembar scûr, an gnûf saren friülà
De Saint-Paul, claire journée, [/] Nous annonce une bonne année. [/] S'il fait brouillard, [/] Mortalité de toutes parts francès
De Saint-Paul la claire journée [/] Nous dénote une bonne année. [/] S'il neige ou pleut, cherté sur terre. [/] S'il fait du vent, nous aurons guerre. [/] Et si l'on voit d’épais brouillards, [/] Mortalité de toutes parts francès
Ddíje te scanze da seréne de virne e nnuvele de stéte pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla)
D'un bë mess de Genné denebbià [/] Préen lo bon Dieu de no vardà francoprovençal d'Itàlia
Cur il Schanèr eis cauld e clar, [/] tü stos il fein spargnar romanx (retoromànic de Suïssa)
Cuando se ve el peñón de Bienservida, agua al segundo o tercer día castellà
Cuando el grajo vuela bajo, hace un frío del carajo; cuando el grajo sube, no se ve ni una nube castellà

Pàgines