El gregal i el xaloc | porten fred i porten foc |
catalán |
El fred per desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu, | i el febrer ve amb la pala al coll i el treu |
catalán |
El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal |
catalán |
El buen enero, frío y seco |
castellano |
El año seco tras el mojado, / guarda la lana y vende el hilado |
castellano |
Ducerea timpurie a rândunelelor înseamnă că şi iarna se va pune iute |
rumano |
Doux hiver, printemps desséché; [/] Pénible hiver, printemps mouillé |
francés |
Dous soulèu dins lou cèu [/] Marcon la frech e la nèu |
occitano |
Disse il freddo alla vecchia: [/] per Sant'Andrea aspettami, [/] se non son venuto, [/] aspettami a Natale, [/] se non ci sono a Natale [/] mai più non m’aspettare |
italiano |
Dio manda il freddo (e il caldo) secondo i panni |
italiano |
Dicembre, dà freddo al corpo ma gioia al cuore |
italiano |
Dicembre imbacuccato, grano (raccolto) assicurato |
italiano |
Dicembre con rugiade, inverno con due spade |
italiano |
Día frío y caliente, hace del sano doliente |
castellano |
Déu dóna la roba segons el fred |
catalán |
Dende Santos a Nadal é inverno natural |
gallego |
Del pellejo de octubre, de ese te cubre |
castellano |
Decembrie mântuie anul, dar începe iarna |
rumano |
Décembre de froid chiche, [/] Ne rend pas le paysan riche |
francés |
De vor fugi şoarecii toamna în sat, va fi iarnă grea |
rumano |