ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
El sur no muere de sed
El suroeste llama al noreste
El vendaval saca los peces de la mar; el nordeste nin los saca nin los mete
El vent de ponent empeny les plantes i el vent
El vent de Sant Matias dura quaranta dies
El vent el mœur minga de la set
El vento de maio dà poco tormento
El viento de San Matías, reina cuarenta días
El viento del norte, si al tercer día no llueve, una semana lo tienes
El viento del suroeste, del norte es alcahuete
El viento y el varón / no es bueno de Aragón
Els monjos de Montserrat no tanquen cap porta
En abril, se sopla o aire, trigo con abundancia pero, se sopla demasiado, nin palla nin grano
En Auens / baixen gèus e pugen vents / -e encara 'n vienn (d'auti) de mès pudents
En coixera de can, aire de Sarrués y glarimas de muller, nunca i has de criyer
En Décembre tonnerre [/] Pluie et vent sur terre
En febrero busca la sombra el perro[,] y si el aire viene de Morón[,] deja la sombra y se va al sol
En fin d'Avril, en Mai, souvent la lune rousse [/] donne aux fleurs comme au sol vent, gelée et secousse
En llevando cerco la luna / y estrella dentro, / lluvia o viento
En llevando la luna cerco con estrellas dentro, o agua o viento