Discurso sobre el emblema 36 de Andrés Alciato “Obdurandum adversus Urgentia”

L’emblema 36 d’Andrea Alciato és un cant a la constància i la fortalesa enfront de l’adversitat, il·lustrat amb la imatge d’un noi que, agafant dàtils d’una palmera, s’alça per l’impuls de les branques. Tàrrega en aquest discurs acadèmic llegit a l'Acadèmia dels nocturns, edita i tradueix al castellà l’emblema (en una versió més elegant i fidel a l’original que no la traducció de Daza Pinciano, impresa el 1549, que optava per convertir la peça en un al·legat cristià) i en fa la glossa. Parteix d’una distinció consolidada a l’època entre el cos (la imatge) i l’ànima (el poema que glossa la imatge) i estudia la simbologia de la palma i les possibles fonts de l’obra. Entén bé el sentit del poema, no en la clau al·legoricocristiana habitual entre els acadèmics nocturns sinó com a reflexió sobre la condició humana: si la palmera quan més pressió rep, més s’aixeca, l’home fort quan més l’oprimeixen més capaç és de superar les dificultats. Esmenta exemples clàssics que il·lustren el sentit de l’emblema: Horaci Cocles, Lucrècia, Scevola, Pòrcia.