Quan el sol se remira, demà farà bon dia
Quan el sol se remira, demà farà bon dia
Lengua o variedad
Traducción literal
Cuando el sol remira, mañana hará buen día
Glosa
És el mateix fenomen que la Calçada, però el sol queda destapat un moment abans de pondre's [...] (Estruch, 2003: 64)
Categorización
Cronología
Meteorología
Ámbito temático general
Geolocalización
Localizaciones geográficas
Fuentes
| Autor | Título | Edición | En la fuente | ||
|---|---|---|---|---|---|
| ALCOVER, Antoni M. / Francesc de B. MOLL | Diccionari català-valencià-balear [10 vols.] [también consultable en línea: http://dcvb.iecat.net/] |
Editorial: Moll Lugar de edición: Palma de Mallorca Fecha de publicación: 1930-1962 |
Sub voce: remirar |
||
| ESTRUCH i SUBIRANA, Maria | Els noms populars de núvols, boires i vents del Bages |
Editorial: Centre d'Estudis del Bages Lugar de edición: Manresa Fecha de publicación: 2003 |
Página: 64 Sub voce: Sol que remira |
El DCVB (s. v. remirar) atribuye el refrán a la localidad ampurdanesa de Palafrugell; y define así remirar-se el sol: "deixar veure alguns raigs que il·luminen les muntanyes quan el sol se pon després d'un dia núvol" (con localización precisamente en el Ampurdán). Nótese el uso del clítico se, en lugar del normativo es. Por su parte, Estruch (2003: 64) atribuye a Artés: Quan el sol remira, demà fotrà bon dia. El uso de fotrà [homoetimológico del castellano joderá] tiene en catalán valor coloquial, en lugar de farà ['hará']. Cf. Si el sol se remira a Begur, ploure segur.