Qui per Nadal s'assoleia, | per Pasqua s'atorreia
Qui per Nadal s'assoleia, | per Pasqua s'atorreia
Lengua o variedad
Traducción literal
Quien por Navidad se solea, | por Pascua se tuesta
Categorización
Cronología
Meteorología
Ámbito temático general
Geolocalización
Localizaciones geográficas
Fuentes
| Autor | Título | Edición | En la fuente | ||
|---|---|---|---|---|---|
| ALCOVER, Antoni M. / Francesc de B. MOLL | Diccionari català-valencià-balear [10 vols.] [también consultable en línea: http://dcvb.iecat.net/] |
Editorial: Moll Lugar de edición: Palma de Mallorca Fecha de publicación: 1930-1962 |
Página: 123, 687 Sub voce: atorreiar, Nadal Volumen: II, VII |
||
| GOMIS i MESTRE, Cels [Edició notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAÑONS] | Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agricultura a l'entorn dels anys 1864 a 1915 |
Editorial: Alta Fulla Lugar de edición: Barcelona Fecha de publicación: 1998 |
Página: 167 |
||
| SANCHIS GUARNER, Manuel | Calendari de refranys |
Editorial: Barcino Lugar de edición: Barcelona Fecha de publicación: 1951 |
Página: 78 |
||
| ESTRUCH i SUBIRANA, Maria | Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà |
Editorial: Edicions de l'Albí Lugar de edición: Berga Fecha de publicación: 2010 |
Página: 152 |
Así, en Sanchis (1951: 78). Las formas catalanas normativas para el primer verbo son assolellar o solejar. En cuanto al segundo, según el DCVB, atorreiar es palabra usada solo en este refrán, que la fuente transcribe sin barra vertical; voz creada a partir de torrar ['tostar'] a imitación de assoleiar, bajo el dictado de la rima. En el mismo DCVB (s. v. Nadal): Qui per Nadal s'assolella, per Pasqua es torrella. Por su parte, Gomis (1998: 167) localiza en el Vallés: Qui per Nadal s'assolella, [/] per Pasqua es torreja. Estruch (2010: 152) recoge en Puig-reig esta variante: Si per Nadal se soleia, per Pasqua es torreia. Interpretamos la segunda parte del refán como que se tuesta al fuego, por el frío que hace.