Abril atoldado e pouco mollado |
Galician |
A vendima, enxoita e fría |
Galician |
A sant Vincèns [/] Tout gèlo o tout fènd |
Occitan |
A sant Lu, [/] Semeno mòu o du |
Occitan |
A moita seca trae ás veces a moita mollada |
Galician |
Znär sutt, gran per tutt
|
variety spoken in the Italian region of Emilia |
Xineru xeleu, Febreru neveu, Marzu sicu, Abril moyeu, Mayu perdu y Xunu cleru, ye señal de buen eñu |
Asturian |
Xineru xelau, Frebeiro nevau, Marzo ensuchu, Abril mochau, Mayo pardu, Xuno e Xunicu claru, son principios de buen añu, que valen más que los güeis y el carru |
Asturian |
Xaneiro[,] súbete ó outeiro: se ves terrexar bota a cantar e se ves verdexar bótate a chorar |
Galician |
Vuê al è San Benedet [/] se nol pie di verd al pie di sec |
Friulian |
Viento solano, agua en la mano; en invierno, que no en verano |
Castilian (Spanish) |
Vessada de sequeiro precisa de chuveiro |
Portuguese |
Vermellor al matí, la pluja pel camí, si és a la tarda, està passada |
Catalan |
Verema en temps eixut [/] i colliràs vi pur |
Catalan |
Veranu con muncha sede, iviernu con muncha nieve |
Asturian |
Vento suão seca a terra e não dá pão |
Portuguese |
Vento suão molha no Inverno e seca no Verão |
Portuguese |
Vento leste não há nada que não creste |
Portuguese |
Vento de Arouca, seca muita, chuva pouca |
Portuguese |
Vent Tarragoní[,] no plou ni fa aclarir |
Catalan |