ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
¿Nieve por San José? Poca y alguna vez
'A nivi 'e marzu dura quantu i pecuri allu stazzu
'D znêr la neva la fa sfêrƷ mo int la stala u s' zuga al chêrt
[Dijo el pastor:] Bessidu que ses Bennarzu / Qui m’haias minatadu / Qui mi dias haer dadu/ Sa morte ad su primu nie / Non timo pius a tie / Qui como timo a Frearzu
[Domengia de Palmas] neiv giu per la palma, neiv giu per la spigia
A água do nevão dá pão; a do trovão em parte dá, em parte não
A fiocca de désèmbré è mare [/] A fiocca de djenné è maréstra
A l'hivern, neblina [/] i neu per veïna
A la Cannelora, se fiocca o piove, l'immerne è ffora; se ssole sulegne l'immerne è ffrégne
A la Cannelòre o nèveche o chiòve, u vìirne iè ffore
A la Cannəllòrə ə la Bbiasciòlə sə ccə nangu̯ə ə ssə ccə piòvə da l’immèrnə samə fòrə, sə ccə fa lu sularillə trònda jurnə də mmərnarillə
A la Chandeleur verdure [/] A Pâques neige forte et dure
A la Chandeleur verdure, [/] sûrement à Pâques blancheur
A la foire de la Chaux-de-Fonds (fin octobre), la neige est sur les pieux (plantés le long des routes), si elle n'y est pas, il la faut
A la Madone cereole, tant soreli e tante neveole
A la Saint-Denys vient la neige
A la Saint-Simon [/] La nei su lo tsantòn
A la Santa Cannilora, [/] s'un ci nivica né chiova, [/] la 'nvirnata è nisciuta fora
A la Santa Cannilora, si cci nivica o cci chiova, quaranta jorna cci nn'è ancora
A mediaos de Febrero ponte'nel miraero; si lo ves blanco cantarás, si lo ves verde llorarás